Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
Dem’ian Bednij
Literatura
Pseudònim del poeta soviètic Jefim Aleksejevič Pridorov.
Començà escrivint poesies d’agitació política en publicacions clandestines bolxevics Zvezda , Pravda , etc Destacà en la sàtira, servint-se dels recursos del folklore i del llenguatge popular Našput ‘El nostre camí’, 1913, Prikazano, da pravdy ne skazano ‘És manat, però no és dita la veritat’, 1917
Ašer Ginzberg
Literatura
Escriptor hebreu.
Publicà els seus escrits amb el pseudònim d' Aḥad ha-'Am ‘Un del poble’ En els seus assaigs, reunits sota el títol d' Al parašat derakīm ‘En la cruïlla’, exposa, en contraposició al sionisme polític de Herzl, la seva ideologia culturista creació d’un centre espiritual a Palestina
Mikhail Mikhailovič Božy
Pintura
Pintor ucraïnès.
Estudià a l’escola d’art de la seva ciutat natal 1930-33 Establert a Odessa, feu la primera exposició el 1937 Conreant sobretot el retrat i la pintura de gènere, esdevingué un representant conspicu del realisme socialista pictòric i de l'art oficial a l'antiga URSS Gran part de la seva obra és exposada al museu d’art ucraïnès de Kíev El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de l’URSS i el 1963 fou guardonat amb el títol Artista del Poble de l'URSS
Jerzy Kawalerowicz
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Detallista i preocupat per la caracterització i l’atmosfera, manifesta un excés de complicació formal Fou premiat al festival de Canes 1961 per Matka Joanna od Aniołów ‘Mare Joana dels Àngels’ Dirigí Celuloza 1953, Pociąg ‘Tren de nit’, 1959, Faraon 1964-65, Gra ‘El joc’, 1968, Śmierć prezydenta ‘La mort del president’, 1978, Spotkania na Atlantyku ‘Trobada a l’Atlàntic’, 1980, Austeria 1983, Jeniec Europy ‘L’ostatge d’Europa’, 1989, Za chto ‘Per què’, 1996, Quo Vadis 2001, etc
Jevsej Grigor’jevič Liberman
Economia
Economista ucraïnès.
Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques
Vladimir Igorevič Arnold
Matemàtiques
Matemàtic rus d’origen ucraïnès.
Conegut pel teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser respecte a l'estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables, feu importants aportacions a l’estudi de problemes ergòdics, funcionals i de probabilitats
Viktor Valentinovič Novožilov
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Professor a les universitats de Kíev, Rostov i Leningrad, en la qual substituí Nemčinov A partir del 1939 aparegueren els seus treballs sobre programació en la determinació del procés de producció òptim En l’obra Procediments per a la mesura de les despeses i els seus resultats en una economia socialista per determinar l’eficàcia de les noves tècniques 1958 introdueix elements com l’escassetat i l’eficàcia per a seleccionar les inversions que cal dur a terme Una gran part de les seves aportacions, però, no foren difoses fins al reconeixement de les tesis sobre l’assignació de recursos de…
Lev Trockij
Lev Trockij
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què és conegut Lev Davidovič Bronštein, teòric marxista, escriptor i polític soviètic.
Procedent de la petita burgesia jueva, estudià dret a Odessa, on simpatitzà amb el populisme, i el 1897, ja adherit a la socialdemocràcia, organitzà la Unió d’Obrers del Sud de Rússia i fundà el periòdic Nashe dielo ‘La nostra causa’ Detingut 1898 i desterrat a Sibèria, en fugí amb el nom de Trockij 1902 i es refugià a Londres, on collaborà amb Lenin a Iskra El 1903 s’arrenglerà amb els menxevics, però aviat restà independent de les fraccions Presidí i orientà el soviet de Peterburg durant la revolució de l’any 1905 i, detingut un cop vençuda aquesta, escriví Balanç i perspectives Les…
Kliment Jefremovič Vorošilov
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Membre del partit bolxevic des del 1903, participà a la Revolució del 1917 i a la guerra civil i fou comissari del poble, de l’exèrcit i de la marina 1925-40 Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Leningrad Fou vicepresident del consell de comissaris del poble 1947-53 i president del praesidium del soviet suprem 1953-60 Acusat de fer activitats contra el partit, fou separat dels seus càrrecs 1961
Nikolaj Aleksandrovič Tikhonov
Política
Polític soviètic.
El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina