Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Sibil·la de Saga
Història
Dama noble i darrera amant de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Era filla d’Arnau de Saga i de Guillema, senyors de part de Berga i altres béns del Berguedà, vinculats a la família Berga comtat de Berga El 1265 es casà amb Arnau de Cabrera, castlà del castell de Cabrera Osona i senyor de Voltregà i altres indrets a Osona, fill de Berenguer de Cabrera i de Guillema, també amant de Jaume I, desbancada després per la nora Sibilla Foren pares de cinc fills El 1275, ja amant del rei, deixà el marit després d’intentar en va una anullació del seu matrimoni El mateix any el rei li feu importants llegats a València, en especial el castell de Tàrbena, i també li…
Dolors Aleu i Riera

Dolors Aleu i Riera
CC0
Medicina
Metgessa.
Era filla de Joan Aleu i Vendrell Cornudella de Montsant, Priorat, – Gràcia, actualment Barcelona, 8 d’octubre de 1894, membre del Partit Republicà 1868, a qui se li atribuí una participació destacada en la revolta de les Quintes del 1870, i que evolucionà més tard vers un conservadorisme molt influït per Joan Mañé i Flaquer fou doctor en farmàcia, cap de la policia de Barcelona, tinent d’alcalde del Raval i governador general de Catalunya en diversos períodes Dolors Aleu cursà medicina a la Universitat de Barcelona 1874-79, però no pogué obtenir la llicenciatura fins el 1882 per l’oposició…
Uruk
Ciutat
Antiga ciutat estat sumèria, situada a uns 262 km de Bagdad, al SE (la bíblica Erek i actual Warkà).
És documentada des del període d’Al-’Ubaid 4300-3500 aC En la fase d’Uruk 3500-3100 aC, cultura a què dona nom, apareix ja una arquitectura monumental El primer rei plenament històric fou Gilgameš Amb Lugalzaggisi ~2371-2347 aC, fundador de la dinastia III d’Uruk , aquesta ciutat estat exercí l’hegemonia sobre Sumer Derrotat, però, per Sargon I d’Accad, Uruk i les altres viles sumèries entraren a formar part d’aquest regne Durant el període guti 2240-2120 aC, Sumer gaudí d’una gran autonomia, com ho demostra l’existència de la dinastia IV d’Uruk i la de Lagaš Utu-Ḫegal 2120-2114 aC posà fi a…
Vacarisses
Vacarisses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, al límit amb el Bages i el Baix Llobregat.
Situació i presentació El terme de Vacarisses, de 40,72 km 2 , és com una gran vall de terreny molt accidentat encarada a Montserrat Oberta en els contraforts occidentals del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l’Obac, davalla fins prop del llit del Llobregat L’altura mitjana del terme és de 385 m Antigament formava un sol terme amb el de Rellinars Limita al N amb els municipis de Castellbell i el Vilar, Mura ambdós del Bages i Rellinars a l’E amb el de Terrassa al S amb Olesa de Montserrat del Baix Llobregat i Viladecavalls, i a l’W, amb Monistrol del Bages i…
Creu de Sant Jordi 2011-2020

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 2011 i el 2020.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2011 Persones Salvador Alemany i Mas Maria Dolors Bassols i Teixidor Alessandro Benuzzi Miquel Bruguera i Cortada Josep Maria Casasús i Guri Montserrat Colomer i Salmons Jordi Cots i Moner Ramon Cuello i Riera Lluís Duch Álvarez Montserrat Figueras i Garcia Stefano Grondona Sebastià Millans i Rosich Antoni Negre Villavecchia Ramon Pascual de Sans Jaume Pla i Pladevall Antoni Prat Seuba Francesc Puchal i Mas Simon Schwartz Riera Josep Ribas i González Francesc Riera i Cuberes Joan Colom i Naval Josep Antoni…
Centelles

Armes dels Centelles
Llinatge de l’estament noble, originari de Sant Martí de Centelles, centre de les seves extenses possessions, que constituïren la baronia de Centelles.
La línia troncal de la baronia de Centelles té el primer membre conegut en Guadall I, posseïdor del castell de Sant Esteve dit de Centelles a partir de mitjan segle XIII, que vivia el 1041 i que encara no portava el cognom Centelles Gilabert I mort després del 1062 podria ésser-ne el successor El fill d’aquest, Guadall II mort abans del 1084, deixà dos fills Berenguer i Guadall III mort després del 1096, que el succeí intervingué en l’acta de consagració de Taradell 1076, on posseïa un alou Gilabert II Guadall, probablement fill seu, és el primer que prengué el cognom de Centelles Gilabert II…
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…
Mura

Vista general del poble de Mura
Robert Photography (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi del Bages, al sector sud-est de la comarca, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Llorenç del Munt; el Montcau, 1.053 m, al límit est, és el punt culminant del terme.
Situació i presentació Té forma allargada, per l’apèndix de Santa Creu de Palou i l’antiga quadra de Matadars, i limita amb 11 municipis al N amb Talamanca Bages i Monistrol de Calders Moianès, a l’E amb Granera també del Moianès i Sant Llorenç Savall Vallès Occidental, al S amb els municipis també vallesans de Matadepera, Terrassa, Vacarisses i Rellinars i a l’W amb els termes bagencs de Sant Vicenç de Castellet, Manresa i el Pont de Vilomara i Rocafort El terme és format per un seguit de carenes i fondalades per on s’escorren diversos torrents, que es concentren en tres rieres tributàries…
les Llates
Barri
Barri perifèric de Terrassa, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys cinquanta, té una estructura barraquista el nucli originari, al voltant de la carretera d’Olesa o semibarraquista expansió del barri cap al sud El 1967 hom li atribuí uns 3 400 h
Ix
Poble
Poble i antic cap de municipi de la Guingueta d'Ix, a 1 154 m d’altitud, a l’esquerra del Segre, a l’extrem de la segona terrassa fluvial.
Esmentat ja al segle IX, al segle XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del segle XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del segle XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina