Resultats de la cerca

Contractà la construcció de l’altar de Sant Isidre de Mataró 1628, on també féu el retaule de Sant Joan 1634-37 Com a arquitecte projectà la casa de la vila de Mataró 1635

Actiu, sobretot, a Palència Les seves obres, en les quals la influència de Siloé i Berruguete es combina amb un esperit encara gòtic, són molt personals i d’una gran força expressiva Relleu de la Santa Cena , del sepulcre dels Gumiel 1514, església de San Esteban, Burgos, Calvari , del retaule major de la catedral de Palència 1519, potser la més aconseguida, Calvari i evangelistes , a la catedral de Lleó 1524, Retaule de Sant Ildefons , a la catedral de Palència 1530, i Retaule de l’Assumpció i Santa Caterina església de Villamediana, Lleó

Treballà principalment a Barcelona Al pati de la Llotja de Barcelona es conserva com a seu un Neptú de marbre de dimensions colossals Projectà i treballà retaules amb imatges per a diverses esglésies, com la de Sant Vicenç de Sarrià, Sant Pere de Terrassa i Sant Francesc de Barcelona, entre altres

El 1754 tallà el frontis de fusta de Santa Maria d’Alacant El 1778 hom li encarregà la calaixera de la sagristia de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola, probablement la millor peça rococó a la governació

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més…

Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola…

Deixeble de JC Panyó —que ajudà en l’obra de l’església del Tura— a l’Escola d’Art d’Olot, es formà també a la Llotja de Barcelona Fou professor de l’Escola de Belles Arts de Girona Conreà l’escenografia i publicà llibres teòrics i pràctics per a l’ensenyament artístic

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part…

Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i 1901 i a la de…

Per encàrrec del duc de Cardona treballà, amb el seu fill Francesc, al monestir de Poblet 1660-74, on feren una cripta i alguns sepulcres, entre els quals el d’Alfons el Magnànim El 1670 intervingué en l’obra del retaule major d’Esparreguera destruït el 1936, on se li atribuïren les estàtues del basament També amb el seu fill construí la Casa de la Ciutat de Manresa 1671, on realitzar diverses obres, i el 1678 ambdós feren la façana de la Santa Cova És representant d’un barroc contingut, d’un cert regust encara plateresc