Resultats de la cerca

Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la  Schaubühne  de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà  Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg  ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…

Membre d’una nissaga de metges de la qual formen part, entre d’altres, el seu germà Josep Maria i el seu fill  Francesc Estudià medicina a Barcelona, i es llicencià el 1917 S’especialitzà en patologia digestiva i estudià a París i a Berlin 1924-25 Retornà a Barcelona el 1926 i s’incorporà al servei del doctor Francesc Gallart a l’Hospital de la Santa Creu com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu L’any 1932 funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat a la diagnosi i el tractament de les malalties digestives A més de la tasca assistencial i acadèmica, liderà la…

La gran extensió dels EUA feia difícil el control de l’oferta monetària per part d’un sol banc central, per la qual cosa es mantingué fins aleshores el sistema de banca nacional 1863, que deixava llibertat als bancs nacionals i estatals per a l’emissió de diners L’absència d’una política monetària motivà greus desequilibris, que conduïren a l’establiment, per part del Congrés  del Federal Reserve System, format per la junta de governadors del sistema de reserva federal òrgan gestor de la política monetària, encarregat de la fixació del tipus de redescompte, els coeficients obligatoris, la…

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…

Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat…

A més de la seu a Keilaniemi localitat propera a Hèlsinki, disposa de subseus als EUA, la Gran Bretanya, Suïssa, l’Índia, la Xina i Kenya, i l’any 2001 fundà un centre de recerca Nokia Institute of Technology al Brasil Té fabriques a la Xina, Romania, el Brasil, l’Índia i Corea del Sud L'origen de l'empresa 1865 es troba en el sector de la fusta i paperer El 1871 adoptà la denominació actual, que prové de la localitat finlandesa del mateix  nom A través de successives fusions i adquisicions assolí un perfil molt diversificat a la dècada de 1980 era un conglomerat multiproductes…

Després de llicenciar-se en dret per la Universitat Catòlica de Lima, el 1940 inicià la carrera diplomàtica al Ministeri d’Afers Estrangers del seu país Fou secretari d’ambaixada des del 1944 a diversos estats d’Europa i Amèrica, i membre de la delegació peruana a l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1946 El 1962 tornà al Perú com a professor de dret diplomàtic a l’Acadèmia de la Guerra Des del 1964 fou successivament ambaixador a Suïssa 1964-66, secretari general d’afers estrangers del Perú 1966-69, i ambaixador a l’URSS i Polònia de 1969 a 1971, any que fou nomenat…