Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
Tanger
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alacant (Alacantí), al NE del terme, al límit amb el de Mutxamel, del qual depengué eclesiàsticament fins que l’antic santuari del Roser fou erigit en església parroquial (Mare de Déu de les Virtuts).
aeroport de la Rabassa
Aeronàutica
Antic aeroport d’Alacant (Alacantí), situat 3 km al nord de la ciutat, vora el límit amb el terme de Sant Vicent de Raspeig, obert al tràfic el 1951 i substituït, per insuficient, el 1967 pel de l’Altet
.
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…
patinatge

Pista estàndard de patinatge de velocitat i aspecte dels patins per a aquesta especialitat i per al patinatge artístic
© Fototeca.cat
Esport
Esport que consisteix a lliscar, sobre patins, per una superfície llisa i dura.
Té diverses especialitats hoquei sobre patins , hoquei sobre gel , hoquei en línia, patinatge de velocitat i patinatge artístic en gel, sobre rodes i sobre patins en línia, freestyle , roller derby , skate , eslàlom en línia i descens en línia El patinatge artístic sobre gel comprèn tres proves individual masculina i femenina, per parelles i dansa Les dues primeres exigeixeixen uns exercicis obligatoris i uns altres de lliures Els obligatoris consisteixen a realitzar sis figures partint d’una posició immòbil En els lliures, cada patinador masculí o cada parella actua durant cinc minuts,…
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
sabater | sabatera

sabater
(CC0)
Història
Oficis manuals
Persona que fa o adoba calçat o en ven.
L’ofici de sabater era primordial dins el conjunt de la menestralia tradicional urbana Els sabaters de Barcelona feien remuntar llur existència corporativa a l’any 1203, amb la fundació de la confraria de Sant Marc des del 1257 l’ofici era present en el Consell de Cent Amb tot, les primeres ordinacions gremials conegudes són del 1375 el 1405 en foren concedides al conjunt format pels sabaters, els tapiners i els cuireters A partir de la reforma municipal del segle XV, els sabaters foren un dels primers gremis de Barcelona i disposaven d’una important casa gremial i uns notables retaules…
Xixona
Vista parcial de Xixona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a les serres prebètiques internes valencianes.
És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…
Universitat de València
Claustre de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de València.
L’ensenyament universitari fou establert a València, després de diverses temptatives, el 1499 A instàncies dels jurats i de l’arquebisbe Pere Lluís Borja, Alexandre VI atorgà la butlla de fundació al gener del 1501, i al febrer del 1502 un privilegi de Ferran II confirmava la seva fundació La ciutat era patrona de la universitat, nomenava el rector i els catedràtics i aprovava disposicions per al seu funcionament Suspengué les seves activitats entre el 1522 i el 1523, a causa de la guerra de les Germanies El 1525 fou nomenat rector vitalici JSalaia, que dominà les escoles fins a la seva mort…
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
còlera
Patologia humana
Malaltia infecciosa aguda causada pel Vibrio cholerae.
Al segle XIX i a començament del XX s’estengué del seu país d’origen, el delta del Ganges, a tot el món Actualment n'hi ha focus endèmics a l’Índia, el Pakistan i Birmània El Vibrio cholerae o Vibrio comma , que fou aïllat per Robert Kock el 1833, és un bacteri en forma de vírgula molt mòbil i gramnegatiu És molt sensible a la dessecació, a la calor i al medi àcid La varietat Vibrio El Tor ha produït, els darrers anys, nombroses disseminacions epidèmiques, especialment en extenses zones d’Àsia i Europa L’home és l’única font de contagi, i la transmissió és produïda per contagi directe o per l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina