Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest…
Juan Pacheco y Girón
Història
Ric home castellà.
Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la…
Bertran de Canelles
Història
Cavaller.
Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04
Eustache de Beaumarchais
Història
Senescal de Poitou (1267) i de Tolosa (1272).
Felip III de França l’envià a Navarra 1275 en defensa de la causa de la reina Joana I, i hi exercí el càrrec de governador L’any 1283 manà la host francesa que en incursió per Aragó prengué el castell d’Ull Dos anys després fou un dels comandants de l’exèrcit francès invasor de Catalunya En retirar-se els francesos restà com a capità de Girona, que reté a Pere II de Catalunya-Aragó Durant el seu govern fundà diverses poblacions
desert de Calanda
Regió d’Aragó, a la província de Terol, al baix Aragó, caracteritzada per la sequedat extrema del clima i la gran erosió del sòl.
El centre regional és la vila de Calanda 3 251 h 1981
Partido Aragonés
Política
Partit polític aragonesista.
Fou fundat l’any 1977 com a Partido Aragonés Regionalista per l’antic president de la Diputació provincial de Saragossa 1974-77, Hipólito Gómez de las Roces, i l’any 1990 adoptà el nom actual Tercera força a les Corts d’Aragó després del PSOE i el PP llevat de les legislatures 1987-91 i 1991-95 que se situà en segon lloc, en els anys 1987-93 i 1995-99 formà part de la Diputació General d'Aragó en coalició amb el PP i n'ocupà la presidència entre el 1987 i el 1991 Gómez de las Roces i entre el 1991 i el 1993 Emilio Eiroa Des del 1999 forma part de l’executiu presidit…
ducat
Numismàtica i sigil·lografia
Monedes d’or encunyades a diferents països tot imitant el ducat venecià.
A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València joaní tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei 18 quirats El ducat català prengué diverses estampes i noms fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excellent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes…
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella.
Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el…
,
Prudenci Galí
Historiografia
Cristianisme
Historiador i bisbe de Troyes (845-861).
D’origen pirinenc, català o aragonès, sembla emparentat amb els comtes d’Aragó, Pallars-Ribagorça i Urgell-Cerdanya Asnar I d'Aragó Antic conseller de Lluís el Piadós i de Carles el Calb, que el posà de bisbe de Troyes, és autor dels Annals reials dits de Saint-Bertin , on explica diversos fets ocorreguts als comtats septimanis i catalans d’ambdues bandes dels Pirineus, notícies que segurament conegué en part a través d’Aleran, comte de Troyes, i també de Narbona, Barcelona, Rosselló i Empúries 848-852
Gaspar Calaf
Filosofia
Literatura catalana
Lul·lista i poeta.
Com a síndic de Mallorca a la cort d’Aragó, defensà la doctrina lulliana, posada en entredit per la publicació del Directorium 1503 de Nicolau Eimeric, i Ferran II de Catalunya-Aragó el recompensà amb la concessió d’un reial privilegi Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma el 1502 en honor de Ramon Llull, abans de ser pronunciada la sentència, hi intervingué amb dues esparses introductòries d’una llarga composició en vers en lloança de Llull “Narrar nostra vida / monarca Llull nostre”
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina