Resultats de la cerca
Es mostren 6639 resultats
Jean Baptiste Jouvenet
Pintura
Pintor francès.
Decorà a Versalles el saló de Mart i la capella Entre les seves teles excelleixen la sèrie de quatre per a l’església de Saint-Martin-des-Champs de París i el Davallament 1697 Musée du Louvre, París
Josep Vilató i Ruiz
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Conegut per J Fin Nebot de P Ruiz Picasso Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1932 ja participà en una exposició collectiva a Barcelona El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937 Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França Retornà el 1940 i tractà molt M Hugué El 1943 exposà a Barcelona Galeries Reig amb el seu germà Xavier, A Fabra i R Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona Becat pel govern…
Mela Mutermilch
Retrat del pintor L.G. (1910), per Mela Mutermilch
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora polonesa, coneguda amb el pseudònim de Mela Muter (de nom real Maria Melania Mutermilch), naturalitzada francesa el 1902.
Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat Museu d’Art Modern de Barcelona—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició collectiva d’artistes polonesos Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París 1913 foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on…
Régine Crespin
Música
Soprano francesa.
Estudià música a Nimes i posteriorment a París, amb el tenor Georges Jouatte El 1950 debutà a Mulhouse amb Lohengrin de Wagner, i un any després ho feu a la sala Favart de París amb Tosca i a l’Òpera amb el mateix Lohengrin , el 1950 Cantà a Bayreuth a partir del 1958, any que hi debutà amb Parsifal , i de seguida s’especialitzà en Wagner, amb l’obra del qual assolí la fama, per bé que el seu repertori inclou interpretacions de molts altres compositors, entre les quals es destaquen la Tosca de Puccini i diverses operetes d’Offenbach Fou la primera cantant francesa…
,
Manuel Ángeles Ortiz
Pintura
Pintor.
Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà…
Victor Massé
Música
Compositor bretó.
Estudià a París amb Halévy, i fou premi de Roma el 1844 Professor al conservatori de París 1866-80, escriví òperes i òperes còmiques, com Galathée 1852, Les noces de Jeannette 1853 estrenada a Barcelona el 1866 i Paul et Virginie 1876
Joan Clarà i Ayats
Escultura
Escultor.
Germà de Josep, amb el qual estigué a Tolosa de Llenguadoc i a París Les seves obres, destinades a la indústria, són petits bronzes d’infants alegres, d’una fina sensibilitat Exposà a París, Madrid i Barcelona Posteriorment fou ajudant del seu germà
Louis-Antoine de Noailles
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París
Josep Fabre
Història del dret
Advocat a Perpinyà.
Secretari del directori departamental dels Pirineus Orientals 1792 Secundà Francesc Llucià en l’arrestament dels perpinyanesos executats a París el 1792 i intervingué en l’empresonament 1793 de 32 ciutadans perpinyanesos a Montpeller El 1794 fou arrestat amb Llucià, conduït a París i executat
Georges Darmois
Matemàtiques
Matemàtic francès, germà d’Émile-Eugène Darmois.
Professor d’estadística a les universitats de Nancy 1919-33 i de París 1935 i de física matemàtica a la Universitat de París 1949-60 Ocupà la direcció de l’Institut de Statistique de París 1934 i la presidència de l’Institut Internacional d’Estadística 1953-60 Membre de l’Académie des Sciences, ha estat un dels representants més destacats de l’escola francesa contemporània d’estadística —molt interessant per les seves aplicacions a la psicologia i la biologia—, amb valuoses aportacions a les teories de la probabilitat i de la informació Cal remarcar les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina