Resultats de la cerca

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…

Fill de Ramon II de Montcada Combaté amb el seu germà Guillem I, al costat de Jaume I, els sarraïns de la vall d’Albaida Fet presoner a Llutxent, s’escapà del castell de Biar amb els seus guerrers

Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano

Completà el claustre de Sant Miquel dels Reis de València 1601 i construí 1599-1614 la parròquia de Pego Marina Alta Hom li ha atribuït l’església arxiprestal d’Albaida 1592-1621 És potser germà seu Domènec Cambra documentat entre el 1620 i el 1637, també arquitecte, que treballà a Cocentaina

Constitueix l’extrem SE del Sistema Ibèric, influït ja per la tectònica de les serres prebètiques Enllaça, d’una banda, amb la serra Grossa pels engorjats del riu d’Albaida, i, de l’altra, amb la serra de Benicadell per la vall del riu de Vernissa Culmina a 841 m alt, al límit entre els termes del Xeresa i Gandia

La dansa de l’albat, que ha persistit fins al segle actual, es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori Albaida, Valldigna i del mortitxol Alacant

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona Comprenia les foies de Xixona Alacantí i de Castalla Alcoià, la vall de Biar Alcoià, el terme de l’Alforí Vall d’Albaida i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx Baix Vinalopó i de les Salines d’Elda Alt Vinalopó Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…

Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa 1808 i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Sax, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat

Durant la guerra de Castella prengué part en l’atac a Requena 1369, i jurà la pau d’Almazán 1375 Amb els seus germans Pere i Nicolau i llur parent Antoni, foren caps d’un bàndol contra Ramon de Riu-sec, els Centelles i molts d’altres Mata d’Armanyac, muller de l’infant Joan, donà una sentència arbitral i els imposà treva 1377 La pau fou trencada seguidament 1378, i Berenguer i Ramon de Riusec arribaren a un duel personal, que tingué lloc a Barcelona, sense que hi hagués cap vencedor determinat 1379 Entretant, la muller de Berenguer, Alamanda de Boixadors i Carròs, com a hereva de la seva àvia…