Resultats de la cerca

Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix

Estudià a Viena 1841-43 i, posteriorment, amb Mendelssohn i David A partir del 1849 fou director, successivament, de les orquestres de les corts de Weimar i Hannover, i el 1869 fou director, a Berlín, de la Hochschule für Musik L’any següent fundà un quartet que assolí una gran fama per tot Europa Collaborà sovint amb Mendelssohn, Liszt i Brahms, que li dedicaren alguns concerts Fou un dels més destacats violinistes del s XIX, i sobresortí així mateix per les seves qualitats didàctiques Les seves composicions, entre les quals el Concert hongarès op 11 , palesen la influència de…

Periodista, redactor del Berliner Tageblatt , fou crític teatral de Hannover 1921-23 i més endavant editor de la Neue Literarische Welt Conegut per tractar alguns temes eròtics i escabrosos, com en les novelles Die Verdammten ‘Els condemnats’, 1923, Stürmischer Frühling ‘Primavera borrascosa’, 1937, etc, el centre de la seva temàtica, però, sempre foren els límits de la condició humana, que reflectí amb vigorós dramatisme Durant el nazisme la seva obra fou condemnada Posteriorment es dedicà a la novella històrica, com Das Reich der Dämonen ‘L’imperi dels diables’, 1968 El 1975…

Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost…

Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països Catalans hi hagué un ressò d’…

Filla gran del rei Pau I de Grècia i de Frederica de Hannover Amb motiu de la invasió del seu país pels alemanys 1941 la família reial s’exilià a Creta, a Egipte i al sud de l’Àfrica fins el 1947 Publicà un opuscle sobre les seves investigacions arqueològiques a l’Àtica El 1962 es casà a Atenes amb el qui fou després rei Joan Carles I d’Espanya , de qui tingué tres fills Helena 1963, Cristina 1965 i  Felip  1968, el qual el 18 de juny de 2014 succeí el seu pare Joan Carles com a rei d’Espanya Ha destacat pel seu patrocini de les arts i també en tasques humanitàries

Estudià a l’ETSA de Madrid i Sevilla, i parallelament treballà al despatx de Rafael Moneo Des del 1971 collabora amb Antonio Cruz Sevilla 1947 Entre les seves primeres obres destaquen els projectes d’habitatges a Sevilla La versatilitat dels seus plantejaments pragmàtics el dugué a abordar projectes com ara l’estació de Santa Justa a Sevilla 1988-91, el conjunt d’habitatges Tharsis 1988-92 i l’estació d’autobusos 1990-94, a Huelva, la seu de la Diputació Provincial a Sevilla 1991-95, l’estadi de la ciutat esportiva de la comunitat de Madrid 1989-94, l’Estadi Olímpic de Sevilla 1997-99 i el…

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà…

L’any 1280 passà, per matrimoni, a la casa dels comtes de la Mark, i el 1547, per un altre matrimoni, a la família de Ligne fou elevat a comtat amb rang principesc el 1576, i el 1644 a ducat com a feu immediat del Sacre Imperi El 1587 incorporà els ducats d’Aerschot i de Croy El 1801 obtingué el rang de ducat sobirà, rang que perdé el 1811 en ésser ocupat per França i incorporat al gran ducat de Berg Pel congrés de Viena la família ducal recuperà els seus dominis, però amb caràcter de prínceps mediatitzats la major part del territori restà sota la sobirania del regne d’Hannover,…

El 1299 els ducs de Saxònia atorgaren a Hamburg el dret d’establir a l’illa una fortalesa per a protegir la navegació a l’Elba dels pirates El 1310 es completà una gran torre, que és l’edifici més antic d’Hamburg i de la costa alemanya l’any 1814 es convertí en un far Des del 1905, Neuwerk és una zona lúdica i balneària El 1937 la llei de l’àrea metropolitana d’Hamburg transferí l’illa a la província de Hannover i posteriorment, el 1969, després del pacte de Cuxhaven entre Hamburg i la Baixa Saxònia, l’illa tornà a l’estat d’Hamburg Neuwerk forma part del parc nacional…