Resultats de la cerca

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Fou deixeble de JAWatteau El 1729 anà a Portugal, on aviat tingué un gran èxit Fou nomenat pintor de la cort i membre de l’Acadèmia de Pintura de Lisboa Allí transmeté la influència del seu mestre Pintà nombrosos quadres per al palau del duc de Cadaval

Participà en la guerra dels Cent Anys, contra Anglaterra, atacà l’illa de Wight 1374 i, més tard, diversos ports —Plymouth, Portsmouth, etc— i Gravesend 1380 Passat al servei de França 1382, aviat tornà al de Castella, per la qual lluità i morí al setge de Lisboa

Secretari d’hisenda 1634 i d’estat 1635, secundà la política centralista castellana del comte duc d’Olivares Les seves mesures repressives i fiscals, molt rigoroses, provocaren diversos aldarulls En produir-se l’aixecament del duc de Bragança 1640, fou assassinat, i el seu cadàver fou passejat per Lisboa

Visqué uns quants anys al Brasil, on dirigí la História da Colonitzação portuguesa no Brasil Escriví novelles Filho das Ervas, 1900 A Paixão de Maria do Ceu , 1902, d’ambientació històrica, obres teatrals O grande Cagliostro , 1905 Inimigas, 1913 i una crònica politicocultural Cartas de Lisboa , 1904 i 1906

Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs Journey…

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

El 1576 s’installà a Portugal, on desenvolupà un important paper en la renovació de l’arquitectura d’aquest país Són d’ell els aqüeductes de Tomar i Vila do Conde, els plans de les esglésies de São Roque i São Vicente de Lisboa i els de la de l’Espírito Santo a Évora 1590 Hom li atribueix també l’antic palau episcopal de Coïmbra