Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…

De l’orde de sant Jeroni 1685, fou prior de Sant Miquel dels Reis de València i visitador general de la corona catalanoaragonesa Publicà alguns dels seus sermons, com els de les exèquies de Carles II 1701 i de Maria Lluïsa de Savoia, muller de Felip V de Castella 1714

Fill i hereu de Francesc II de Montcada i de Montcada Virrei de Galícia, lloctinent general de Catalunya per Felip III 1647-52 i cap de l’exèrcit per recuperar el Principat de l’ocupació francesa El 1642 li fou confiscat el vescomtat d’Illa, però li fou retornat poc després Membre del consell de regència de Carles II Autor de Discurso militar Propónense algunos inconvenientes de la milicia València, 1653 i, amb pseudònim, d’un tractat De la oración Madrid, 1655 deixà algunes obres històriques inèdites

Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d’Urbino, Francesco della Rovere nebot del futur papa Juli II, però el matrimoni no s’arribà a celebrar Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia de Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per Àngela els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d’Este El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo

Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís És considerat el Borja de la cort d’Alexandre VI amb més qualitats polítiques Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi 1494-98 i arquebisbe de Càpua 1496-98 i de València 1498-1500 A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futur Juli II, addicte a Carles VIII de França Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forlì a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d’…

Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l’arquebisbat de València 1500-11 i com a cardenal 1500 Havia estat membre de l’orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir cistercenc de Valldigna Entrà a Roma el 1501 Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València

Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada

Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels…

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador  Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175