Resultats de la cerca

Fill del comte Arnau Ramon i successor del seu oncle Bernat Ramon Fou un dels personatges que intervingueren en les negociacions catalanoaragoneses que portaren el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al govern d’Aragó 1137 i fou un gran collaborador d’aquest darrer prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa el comte premià aquests serveis confiant-li la plaça de Fraga També ajudà el seu senyor en la guerra contra Sanç VI de Navarra, en la qual caigué presoner El 1157 féu testament i posà el seu fill menor i el govern del comtat sota l’alta senyoria de l’orde de l’…

A la mort del pare 1328, rebé les baronies de Mataplana, Vall de Toses i Cervelló i un ampli domini de les Garrigues que incloïa les Borges, Arbeca i Castelldans Quan el 1343 morí el seu germà, Arnau Roger II, sense fills, els Comenge, representats pel comte Jaume I d’Urgell, marit de Cecília de Comenge, reivindicaren el comtat, però Pere III en féu investidura a favor de Ramon Roger Convertit en home de confiança del Cerimoniós, al costat dels Cabrera, els Montcada i el vescomte d’Illa, participà en la segona campanya del Rosselló 1343 i s’enfrontà repetidament a Jaume III, el qual, després…

Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri 1365 Bisbe de Barcelona 1369-71, s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat Traslladat a la seu d’Urgell 1371, féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol

Primer comte de Real 1599 Fill d’Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Vilaragut, governador d’Alacant i d’Oriola, i de Violant de Pallars Fou governador general de la cavalleria de València per la part de llevant, ambaixador a Venècia, governador d’Oriola i Alacant succeí el seu germà Joaquim, cavaller de Sant Jaume i virrei de Sardenya 1604-10 Durant el seu mandat procurà d’extirpar el bandolerisme i fortificà l’Alguer i Oristany 1609 per evitar atacs dels berberiscs Ajudà a l’expulsió dels moriscs dels seus estats Real de Montroi, Pedralba, Beniatjar i Montserrat Es casà amb…

Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu L’església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100 Als afores del nucli antic hi ha la capella sense culte de la Mare de Déu de la Pietat El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan segle XII al solar de l’antic palau la carta de franqueses és del 1168, fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterri Fou municipi independent fins el 1972 L’antic municipi comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós

Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu

Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…

Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia d’…

Depengué fins el 1969 del municipi de Montcortès de Pallars L’església és dedicada a sant Esteve

Situació i presentació El municipi de Llimiana, de 41,68 km 2 , es troba al sector meridional de la comarca del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera Limita al N i a l’E amb el terme de Gavet de la Conca, al S amb Vilanova de Meià Noguera i l’enclavament de Rúbies Camarasa, Noguera i a l’W amb el terme de Guàrdia de Noguera Els límits físics són prou definits en el sector meridional i de ponent d’una banda la carena del Montsec de Rúbies separa el terme de Llimiana dels municipis de la Noguera, mentre que d’altra banda el pas dels Terradets i el pantà dels Terradets formen límit amb el…