Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
gresa
Transports
Solc longitudinal a cada banda de la quilla d’un vaixell de fusta i que es perllonga per les rodes fins al cantell superior de la cinta.
Hom arramba la paralla al tros de gresa de la quilla, i encasta les testes de les altres filades als trossos de gresa de les rodes
Juan Fernández de Heredia
Història
Literatura
Gran mestre de Rodes; escriptor aragonès, un dels més importants entre els qui han escrit en llengua aragonesa.
Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…
angle de viratge

Angles de posició de les rodes directrius d’un automòbil α: angle de caiguda de la roda β: angle d’avançada de la mànega γ: angle d’inclinació de la mànega
© fototeca.cat
Transports
Angle que forma cadascuna de les rodes directrius amb l’eix longitudinal del vehicle quan hom gira el volant fins als topalls de fi de cursa.
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i…
antipatinador
Transports
Dit del sistema concebut per evitar que les rodes d’un vehicle arribin a patinar en ésser-los aplicat un esforç de frenada superior al que permet la seva adherència al sòl.
El sistema actua doncs modulant l’esforç de frenada sobre cada roda mitjançant el senyal electrònic de comandament emès per un microprocessador, el qual avalua contínuament les diferències de velocitat de rotació instantània captades per uns sensors muntats sobre cadascuna de les rodes del vehicle
esport de roda petita
Esport
Cadascun dels esports que es practiquen desplaçant-se per una superfície llisa i dura, aprofitant el pendent o bé impulsant-se a cops de peu, sobre un aparell consistent en una planxa per a cada peu o una sola planxa per a tots dos que van proveïdes de rodes de petites dimensions.
Són aparells propis dels esports de roda petita els patins de rodes, els patins en línia, el monopatí i el patinet La World Skate, nom actual de la Federació Internacional de Patinatge, reconeix com a esports de roda petita l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’ hoquei sobre patins , l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat
ciclomotor
Transports
Vehicle lleuger de dues rodes, semblant a una bicicleta, amb pedals o sense, proveït d’un motor d’explosió de dos temps de cilindrada inferior a 50 cm 3
.
L’embragatge pot ser de disc o centrífug, generalment amb canvi de velocitats manual de dues o tres marxes o amb variador continu de velocitat, que s’engega amb els pedals o amb un petit motor elèctric d’engegada, i que per llei no pot exedir la velocitat de 45 km/h sobre el sòl pla Els primers models consistien en una bicicleta a la qual hom acoblava un motor que feia anar una de les rodes, per fricció o mitjançant una cadena, però l’evolució que ha experimentat aquest vehicle l’ha anat convertint en una motocicleta de dimensions reduïdes, adequada per a circulació urbana i per a trajectes…
tricicle

Tricicle
Transports
Vehicle automòbil de tres rodes, generalment dues al darrere i una al davant, proveït o no d’un motor sovint de petita cilindrada i generalment de motocicleta, amb selló per al conductor i amb una caixa al darrere d’aquest o, eventualment al davant, emprat per a petits transports.
Les rodes del darrere, o una de sola, són motrius, i la del davant, guiada amb manillar o amb volant, directriu
monestir

Monestir de Sant Pere de Rodes
Sergio Morchon (CC BY-NC-ND 2.0)
Religió
Edifici on viuen els monjos o les monges.
El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…
bicicleta

Elements d’una bicicleta de carretera amb frens de mordassa
© Fototeca.cat
Esport
Transports
Velocípede de dues rodes de diàmetre sensiblement igual, l’anterior de les quals és directriu, i la posterior, accionada pel conductor mitjançant un sistema de pedals i transmissió per cadena, és motriu.
Elements de la bicicleta L’equilibri damunt la bicicleta és assolit per una suma complexa d’efectes a baixa velocitat, el més important és l’efecte de la força centrífuga, que equilibra constantment les desviacions del centre de gravetat del conjunt bicicleta-conductor respecte a la vertical que passa per la línia de contacte rodes-sòl aquest efecte d’equilibri, que és evident quan la bicicleta agafa un viratge fort, també es produeix quan la bicicleta segueix una trajectòria —aparentment— rectilínia, perquè de fet, i com hom ha demostrat, la trajectòria real d’una bicicleta és un seguit de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina