Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
uvarovita
Mineralogia i petrografia
Silicat de calci i crom, Ca3Cr2(SiO4)3
.
Mineral que pertany a la família dels granats granat Té una densitat de 3,78 La uvarovita és un granat rar que es presenta, associat amb la cromita, a la serpentina N'hi ha als Urals, a Califòrnia, a Silèsia i al Transvaal, i, a la península Ibèrica, a Osca
Boleslau IV de Polònia
Història
Duc de Polònia (1146-73).
Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II
Boleslau I de Polònia
Història
Duc (992-1024) i primer rei de Polònia (1024-25).
Obtingué l’erecció de l’arquebisbat de Gniezno 1000 S'apoderà de Cracòvia — definitivament unida a Polònia — , Silèsia, Lusàcia, Moràvia i Bohèmia 1003, conquestes que, excepte Bohèmia, li foren reconegudes, a canvi de rebre'n vassallatge paus de Magdeburg i Bautzen, 1013 i 1018, per l’emperador Enric II, a la mort del qual es coronà rei de Polònia
Boleslau III de Polònia
Història
Duc de Polònia (1102-38).
Rebutjà la invasió de Silèsia 1109-11 per part de l’emperador Enric V El 1104 inicià la submissió de Pomerània, dominada després de la presa de Stettin 1122, per la qual prestà vassallatge a l’emperador Lotari II 1135 en confià l’evangelització a Ot, bisbe de Bamberg 1124, cosa que afavorí la influència germànica a Pomerània
Legnica
Ciutat
Capital del voivodat de Legnica, Polònia.
Important nucli industrial de la Baixa Silèsia indústria tèxtil, del metall, química, del cuir, alimentària, etc, es destaca per la fabricació d’instruments musicals Molt castigada durant la Segona Guerra Mundial, hom restaurà després el Piastenschloss s XIII-XVI, reconstruït l’any 1835 i les esglésies de Sant Pau i de Sant Pere s XIV i de Sant Joan darreria del s XIII, reconstruïda en 1714-27
Batu Kan
Història
Kan mongòlic (1227-55), net de Genguis Kan i fill de Jöči.
L’any 1235 fou designat cap de la gran expedició mongòlica 1237-1242 que envaí i devastà Rússia, Polònia, Silèsia, Hongria i Dalmàcia, i arribà fins a Klosterneuburg Batu dominà la conca del Volga —de Kazan’ a la mar Càspia— i la de l’Ural inferior, i exercí vassallatge sobre els principats russos El seu kanat fou conegut com de Kiptxak o de l’Horda d’Or
Johann Baptist Baltzer
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg alemany.
Sacerdot 1829 i professor ordinari de dogmàtica a Breslau 1831, fou deixeble de Georg Hermes, i després que aquest fou condemnat pel Sant Ofici 1835 s’incorporà a l’escola d’Anton Günther Contra el materialisme defensà constantment el valor de la Revelació Enfrontat al bisbe de Breslau 1860, després del Concili Vaticà I s’incorporà als vells catòlics i en fou l’organitzador a Silèsia 1871
Miecislau I de Polònia
Història
Duc de Polònia (~960-992).
Fill del príncep Ziemomislau de Gniezno, fou el primer sobirà de la dinastia dels Piastes i el fundador de l’estat polonès Convertit al cristianisme el 966, contribuí a l’evangelització del país S'alià amb l’Imperi, fet que li permeté de consolidar la seva posició en part de la Pomerània Ocupà Silèsia i Cracòvia 989-992 El succeí el seu fill Boleslau I
Albrecht Eusebius Wenzel von Wallenstein
Història
Militar
Militar txec al servei del Sacre Imperi Romanogermànic.
Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’armada…
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 18 d’octubre de 1748 entre França, la Gran Bretanya i les Províncies Unides, en virtut del qual hom posà fi a la Guerra de Successió d’Àustria.
Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina