Resultats de la cerca

Format al taller de Gustave Moreau, fou posteriorment influït per Paul Cézanne Formà part del grup fauvista exposà al Salon d’Automne del 1905 a París La seva paleta cromàtica és de tonalitats essencialment suaus Voltà entorn d’una temàtica de nus, paisatges i escenes d’interior El Musée d’Art Moderne de París guarda diverses obres seves

Treballà per a Lluís XIII —Versalles, Louvre Pavelló del Rellotge, 1624— Protegit per Richelieu, féu el Palais-Cardinal 1629-36, actual Palais-Royal, i la capella de la Sorbona, a París, i projectà 1631 el castell i la ciutat de Richelieu, a Turena, de pla quadriculat També a París, féu l’església de Saint-Roch 1653

Establert a París i protegit per Mmede Pompadour, entrà a l’Académie i participà en tots els Salons fins el 1791 Els seus retrats, d’una gran expressivitat, tenen la influència dels de MQde La Tour i de Gvan Loo Dama del ventall 1768, Musée du Louvre, París, retrat de la seva esposa, i CJVernet 1768, Nationalmuseum, Estocolm

Fou deixeble de Percier a l’École des Beaux Arts de París Féu la tomba de Napoleó I als Invàlids 1842, intervingué en la construcció del Pont des Arts, de París, i el 1852 comencà, per encàrrrec de Napoleó III, l’antic projecte d’unir el palau del Louvre amb les Tulleries, continuat, a la seva mort, per Lefuel

Fundador, amb Georges Vantongerloo, de l’associació Abstraction-Création París 1931 i capdavanter de l’art no-figuratiu 1926, realitzà una obra de formes geomètriques i de colors vius, influït per Cézanne 1910 i el cubisme sintètic 1917 Escriví L’art non figuratif, non objectif 1949 Té obres al Musée National d’Art Moderne de París

Cadet de l’exèrcit rus, participà en la insurrecció polonesa del 1863, per la qual cosa fou bandejat a Sibèria Aconseguí d’evadir-se'n i fugí a París, on participà, al costat de les tropes franceses, en el setge del 1871 Nomenat comandant de la plaça de París, n'organitzà la defensa contra les forces de Versalles, i morí en combat

A Roma estudià pintura amb Pannini, i després arquitectura Treballà principalment a França baldaquí de la cartoixa de Lió, església de Coulanges, prop d’Auxerre, i façana de l’església de Saint-Sulpice, de París, la seva obra millor Es dedicà també a l’escenografia i la decoració, treballant a l’Acadèmia Reial de Música de París, a Londres, Dresden, Viena i Brusselles

Es formà als conservatoris de París i de Tolosa, i inicià la seva carrera en el primer gran premi de Roma, amb Le Gladiateur 1883 Estrenà les òperes Guernica 1895, Burgonde 1898 i Ramsès 1908, l’opereta Éros 1892 i els ballets La Maladetta 1893 i L’Impératrice 1901 Fundà, juntament amb GMarty, els concerts de l’Opéra de París 1895-97

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de…

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod