Resultats de la cerca
Es mostren 6639 resultats
Henri Evenepoel
Pintura
Pintor d’origen belga.
Format a Brusselles i a París 1892, on fou deixeble de Gustave Moreau Les seves peces més interessants són les composicions amb figures a ple aire L’espagnol à Paris , 1899, Museum van Schone Kunsten, Gant Promenade du dimanche , 1899, Musée des Beaux-Arts, Lieja El seu estil, caracteritzat per un sintetisme cromàtic, ha fet que hom veiés l’artista, potser exageradament, com un precursor del fauvisme
Jacques-François-Joseph Saly
Escultura
Escultor francès.
A París fou deixeble de JCoustou Premi de Roma el 1738, habità uns quants anys a Itàlia 1740-48 De retorn a París, el 1751 ingressà a l’Académie Royal de pintura i escultura El 1753 anà a Copenhaguen, on féu l’estàtua eqüestre de Frederic V, a la plaça d’Amalienburg, i dirigí i reorganitzà l’Acadèmia de pintura i escultura El 1774 tornà a França
Sesostris Vitullo
Escultura
Escultor argentí.
Anà a París 1925, on fou influït per ARodin i ABourdelle En una primera etapa, figurativa, la seva obra es caracteritza per un violent barroquisme Monument a Martín Fierro 1940-45 En una segona etapa recercà cada vegada més un estil despullat, que evolucionà vers l’abstracció mitjançant l’ús de volums densos i plans tallats Escultura 1951, de granit, collecció de l’artista, París
Jean-Baptiste Tubi
Escultura
Escultor barroc francès d’origen italià, anomenat Le Romain
.
Desenvolupà tota la seva activitat a França Treballà en la decoració dels jardins de Versalles Apollo en el seu carro, El Vas de la Pau, El Roine És autor, també, de la tomba de la mare de Le Brun església de Saint-Nicolas de Chardonet i collaborà amb ACoysevox en els monuments funeraris de Colbert església de Saint-Eustache, París i Mazzarino Institut de France, París
Nicolò Isouard
Música
Compositor maltès.
Anà a París, on la Revolució truncà la seva carrera militar Passà a Itàlia, on estrenà òperes com Artaserse 1794 i Il tonneliere 1797 Tornà a París, on es féu famós, amb el nom de Nicolò, com a autor d’òperes còmiques, com Le médecin turc 1803 i Cendrillon 1810 N'escriví unes quantes amb Boieldieu la fama d’aquest, però, acabà eclipsant-lo en part
Esteve Aragó
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París
Maurice Molho
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Estudià lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid i a París Ensenyà a les universitats de París, de Llemotges i de Bordeus Fou director de l’Institut d’Études Hispaniques de la Sorbona Entre les seves nombroses publicacions, en bona part dedicades a temes de llengua i literatura hispànica —sobretot castellana—, destaquen l’edició de Les homélies d’Organyà 1961 i la d' El Fuero de Jaca 1964
Jules Pascin
Pintura
Nom amb què és conegut Julius Pincas, pintor búlgar naturalitzat nord-americà (1920).
Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva
Maria Sanmartí
Pintura
Pintora.
Començà a pintar tard, el 1947, animada pel seu fill, el pintor Antoni Clavé Des del 1949 exposà aiguades, olis i ceràmiques a París, Niça, Ais de Provença, Londres, Ginebra, Estocolm, Copenhaguen, Roma i Barcelona, i participà als salons de París La Guilde de la Gravure de Lausana li edità litografies Pintà —especialment flors— dins un estil naïf que pels seus colors vius i plans recorda sovint l’art de Matisse
Jaume Gallay
Música
Músic.
Trompista, el 1818 fou nomenat director de la Societat Musical de Perpinyà El 1820 anà a París i estudià amb Dauprat Membre de la capella reial de Carles X 1825, el 1832 entrà al servei de Lluís Felip En 1842-60 fou professor de trompa del conservatori de París Compongué nombroses peces, especialment per a trompa Concert en fa, Rondeau pastoral , etc, instrument per al qual publicà un mètode complet
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina