Resultats de la cerca

Estudià a París a l’Ecole des Chartes Des del 1903 fou director del museu d’escultura comparada de París Dedicà atenció a l’arquitectura de l’orient català en Monuments d’architecture gothique en Grèce 1897, L’art gothique et la renaissance en Chypre 1899, Villes mortes du moyen âge 1920 i deixà treballs i estudis sobre l’arquitectura gòtica a Espanya, a França i a la Gran Bretanya

Començà a pintar a París Fou detingut i empresonat pels nazis, que posteriorment l’internaren en un manicomi El seu informalisme reflecteix un món orb i sense esperança, expressat per mitjà d’una coloració composta de tons apagats al costat de pinzellades cridaneres Exposà per primera vegada el 1944 El 1947 illustrà amb litografies la Descripció d’un combat , de Franz Kafka És representat al museu d’art modern de París

Fill de pintors, es formà a Niça i a París La seva obra fou breu però intensa, i la complementà amb exhibicions d’alt risc salts mortals, autolesions, etc, juntament amb la pràctica del judo Les seves primeres produccions foren sèries monocromes de taronges, grocs, verds, i posteriorment se centrà en tres colors el rosa, l’or i sobretot un blau extremament intens que fou conegut com a International Klein Blue IKB, amb el qual recobrí tot tipus d’objectes i relleus A partir del 1960 formà part del grup francès nouveaux réalistes i realitzà les primeres anthropométries Creà també…

Inicià les seves investigacions en el formigó armat a l’empresa constructora de la seva família l’any 1890 Si en els habitatges del carrer Flanklin, a París 1903, cal subratllar el dinamisme de la planta per evitar els volums estàtics, a l’església de Notre-Dame de Raincy 1922-23, partint de la concepció gòtica en l’ús de la planta i de la llum, fixà un dels models de la renovació arquitectònica religiosa del s XX A Grenoble, el 1925, construí un teatre amb tres escenaris i una torre de 95 m que té una certa semblança amb el campanar de Raincy Però en els encàrrecs de…

Fou collaborador de  La Revista  i  La Nova Revista , publicades a Barcelona, i amb el pseudònim Pere de Berguedà,  de  Ressorgiment , publicada a Buenos Aires, i de Veu Catalana , de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, per no haver d'anar a la guerra d'Àfrica, i residí uns anys a París El 1947, per qüestions de feina, residí a Buenos Aires, on participà en les activitats dels catalans emigrats i al Casal Català La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, amb qui l'unia una forta amistat i compartia ideals catalanistes, s’emmarca en temes populars i segueix unes…

Format a la Llotja de Barcelona Establert a París el 1924, fou influït pel purisme de Le Corbusier, Ozenfant i el cubisme Exposà el 1936 amb els surrealistes a Nova York Restà gairebé desconegut fins a la gran retrospectiva que el Centre National d’Art Moderne li féu, a París, el 1972 Palesà una gran preocupació pel vigor compositiu i la simplicitat cromàtica més depurada Les seves obres més representatives són natures mortes

Invàlida de naixement, estudià a Madrid i a París 1910 Treballà amb Van Dongen i s’inscriví al grup cubista de Juan Gris, Marie Laurencin i André Lhote Pintà escenes de la vida popular, maternitats i infants L’enfant à la glace , Musée d’Art Moderne, París L’allargament de les perspectives emfasitzà els seus personatges i els donà un contorn notablement retallat, d’una inspiració expressiva que reflecteix nostàlgia i dolor

Estudià amb Saint-Saëns a l’escola de Niedermeyer Autor d’operetes i òperes còmiques amables i reeixides, com La Béarnaise 1885, Isoline 1888, La Basoche 1890, Véronique 1898, Fortunio 1907, Passionnément 1926, etc També escriví ballets, com Les deux pigeons que estrenà Roseta Mauri, el 1886, a l’Opéra de París Dirigí l’Opéra-Comique de París 1898-1904 i l’orquestra de l’Opéra També deixà música per a piano

Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme

A París es donà a conèixer amb òperes com Le faux lord 1765, Toinon et Toinette 1767 i Sabinus 1774 Cofundà i dirigí el Concert des Amateurs 1769-73, i fou codirector del Concert Spirituel, on introduí simfonies de Haydn i seves Mestre de música des del 1774 i director de l’Opéra de París, amb la Revolució Francesa esdevingué el compositor oficiós de la República, per a la qual escriví marxes, himnes, etc Posteriorment escriví també música religiosa