Resultats de la cerca
Es mostren 1498 resultats
Mary Elizabeth Hesselblad
Cristianisme
Monja sueca.
Nascuda en una família luterana, als divuit anys emigrà a Nova York, on treballà com a infermera des del 1888 L’any 1902 es convertí al catolicisme, i el 1904 anà a Roma per a realitzar la seva vocació religiosa Ingressà inicialment a la casa de Santa Brígida de l’orde carmelità, i dos anys després el papa Pius X li donà permís per a prendre l’hàbit de les brigitines , orde que refundà el 1911 Entre el 1923 i el 1931 obrí cases a Itàlia, Suècia, Suïssa i Anglaterra, i el 1937 a l’Índia Durant la Segona Guerra Mundial amagà més de seixanta jueus de la persecució nazi, i per…
Pere Sanxo i Olives
Cristianisme
Monjo benedictí, fundador i abat.
Professà al monestir de Montserrat el 1586 Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India , que dedicà al rei El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella Berguedà El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà…
Juli II
Cristianisme
Nom que prengué Giuliano della Rovere en ésser elegit papa (1503-13).
Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals encarregà diverses…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…
Tirunelveli
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, al SW de Madràs.
Centre comercial Indústria tèxtil
Thanjāvur
Ciutat
Ciutat de l’estat de Tamil Nadū, Índia, al delta del Cauvery.
Agricultura arrossars, catifes, teixits de seda i de cotó És un gran centre hindú i bisbat catòlic El 1674 la ciutat fou erigida en regne, i el 1855 passà al domini britànic El monument més important és el temple de Brihadisvara 1003-09, de 244 per 128 m, amb un santuari de 14 pisos i 66 m d’alçària, ornat amb frescs i amb una pedra de fita que és un monòlit de 80 t
Son
Riu
Riu de l’Índia, afluent, per la dreta, del Ganges (650 km).
Neix al Dècan, al NE de la serralada de Sātpura, i desemboca prop de Patna
Shāhjahānpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, al N de Lucknow.
Centre comercial agrícola i nus de comunicacions a la plana del Ganges Indústries alimentàries i tèxtils
Patna
Ciutat
Capital de l’estat de Bihār, Índia, a la ribera del Ganges.
Envoltada d’una muralla de 15 km, és mercat de cereals i posseeix indústries tèxtils, metallúrgiques, de mobles i catifes Centre turístic Centre d’ensenyament superior University of Patna, fundada el 1917 Biblioteca amb valuosos manuscrits àrabs i perses provinents de Còrdova Fundada al segle V aC, amb el nom de Pāṭaliputra, fou conquerida pels anglesos 1763
Orissa
Divisió administrativa
Estat de l’Índia, situat al NE davant el golf de Bengala.
La capital és Bhubaneswar 411 542 h 1991 Morfològicament inclou una part dels Ghats Orientals, la conca mitjana i baixa del Mahānadi i la plana alluvial costanera És de clima tropical molt calorós, amb fortes pluges monsòniques de juny a setembre Estat molt poblat 169,3 h/km 2 1981, la majoria de la població es dedica a l’agricultura, amb conreus d’arròs 2/3 de les terres de conreu, canya de sucre, mill i oleaginoses El 3% de la població és format pels pobles gond i santàl, caçadors i recollectors, amb una economia molt primitiva Té vastes àrees de regadiu al Mahānadi i al delta Posseeix 1/3…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina