Resultats de la cerca

Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa…

Parent de la reina Maria, muller de Pere I de Catalunya-Aragó, presentà el rei Jaume I a les corts de Lleida 1215 Tingué un paper important entre els confederats de Montsó 1216, que aconseguiren la sortida de Jaume I del castell i la renúncia de l’infant Sanç 1218 El papa Honori III el nomenà un dels quatre membres del consell de regència del rei Intervingué en les treves entre els vescomtes de Cardona i de Bearn 1226 i presidí el tribunal que dictà la sentència d’Alcalà 1227, que posà fi a l’alçament de l’infant Ferran Fou consultat en procés d’anullació del primer matrimoni de…

El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…

Installat a Barcelona 1890, collaborà amb arquitectes i decoradors en obres de metallisteria fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i havia obtingut premis a Barcelona París i Mèxic fins el 1916 exercí també de músic professional El seu fill Valeri Corberó i Trepat Barcelona 1908, pintor i decorador, es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A Galí, i també a Ginebra i París prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans 1936 Germà seu fou Xavier Corberó i Trepat Barcelona 1901-81,…

Escriví Selectae disputationes in Moralem Theologiam Cervera 1732 i un tractat contra la tortura

Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina

Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a la província de Lleida de la Crónica General de España 1868, dirigida per Gaietà Rossell, obra aprofitada per Josep Pleyan i de Porta en els seus Apuntes de Historia de Lérida 1873

Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona 1851, creà la Casa Missió de Banyoles i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi 1876 Al concili I del Vaticà defensà la infallibilitat papal

Sembla que fou el Joan que signà 1326 el sepulcre de Sant Narcís a Sant Feliu de Girona Contractà 1327 uns sepulcres per a la seu barcelonina, entre els quals el del canonge Hug de Cardona, i també treballà a Lleida