Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Ramón José Sender
Ramón José Sender
© Fototeca.cat
literatura castellana
Escriptor.
Estudià a Reus, i després a les Facultats de Lletres de Saragossa i Madrid, i es dedicà primerament al periodisme El servei militar el portà a la campanya del Marroc, d’on recollí experiències per a la seva primera novella, Imán 1930 En tornar, treballà a El Sol i en altres diaris i es feu conèixer ja com a escriptor rebel i de protesta social Visità durant dos mesos Moscou 1933, fet que es traduí en el seu llibre Madrid-Moscú 1934 i Cartas de Moscú sobre el amor 1934 La novella Mister Witt en el cantón obtingué el Premio Nacional de Literatura 1935 Exiliat des de la fi del 1938…
Jaume Sarroca
Cristianisme
Prelat.
Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S’enemistà també amb el justícia d…
,
Baltasar de Romaní
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Traductor i poeta.
Vida i obra Baltasar Escrivà de Romaní i Senna, baró de Beniparrell, fill d’Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní Escrivà , virrei de Sardenya, residí un temps a Sardenya i Nàpols, i circulà per la cort dels ducs de Calàbria És l’autor de l’edició i traducció de l’obra poètica d’Ausiàs Marc, Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osías Marco València 1539, dedicada a Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Aquest destinatari i, més probablement, la seva esposa, Mencía de Mendoza, potser expliquen la traducció al castellà dels versos marquians L’obra comprèn, en edició bilingüe, quaranta-sis…
,
Gabriel Fuster i Mayans
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria i director nominal de Lluc 1968-74 Collaborà a Brisas i Baleares 1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre…
,
Joan Casanellas i Ibars
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i…
Jaume de Casafranca i de Cervelló
Història
Oficial de la cort de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un Llunari que, el…
Vall-de-roures
Vista de la Vall-de-roures
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Matarranya, a la vall d’aquest riu, des del congost obert després de la confluència amb el riu d’Ulldemó, entre els tossals del Periganyol (1.033 m alt), a l’esquerra (dit, per la seva forma, la Caixa, que dona nom a la rodalia de Vall-de-roures i a la Caixa de Vall-de-roures), i d’en Querol (786 m alt), a la dreta, fins a l’aiguabarreig amb el Tastavins.
El terme s’estén per tota la vall del riu de la Pena excepte per un sector del vessant de la dreta, des de la capçalera del pantà de la Pena , fins al tossal del Rei, termenal dels antics regnes de València i d’Aragó i del Principat de Catalunya comprèn, també, el vessant de la dreta del sector més baix de la vall del Tastavins amb la vall afluent de la Conjunteria el vessant de la dreta del Matarranya aigua avall de la confluència dels dos rius amb la vall de Bon, que hi aflueix i la capçalera de les valls de la Viguera i de la Canaleta, que drenen el terme de la Torre del Comte abans d’unir…
Jaume Huguet
La taula de Sant Jordi, dels Cabrera, de Jaume Huguet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Mort jove el seu pare, romangué sota la tutela del seu oncle Pere Huguet, pintor establert a Valls, on fou actiu fins el 1424 Establert aquest a Barcelona 1434 prop de l’obrador de Bernat Martorell, s’installà al seu taller Hom creu que Jaume fou iniciat en la pintura pel seu tutor a Valls, i que després, coincidint amb la crida que el bisbe català de Saragossa feu a lletrats i artistes, es traslladà a Aragó, on s’inicià l’etapa primerenca de la seva obra 1435-45 a la cort de l’arquebisbe de Mur, les obres que hi feu denoten la influència de Martorell, i permeteren la continuació…
Sant Joan de la Penya
Claustre del monestir de Sant Joan de la Penya, a Osca, amb capitells del segle XII
© B. Llebaria
Abadia
Important abadia benedictina del municipi de Jaca.
Es troba a la vall d’Atarés, en una balma, sota una gran penya, que li ha donat el nom Era un lloc habitat per eremites quan el 920 el comte Galí III Asnar d’Aragó hi fundà un monestir dedicat a sant Julià i santa Basilissa, que regí l’abat Transiric El nou monestir decaigué molt aviat en resta, però, l’església, de tipus mossàrab, que ara serveix de cripta a l’església superior El 1071 el rei Sanç III Ramires, amb l’ajuda de l’abat Hug de Cluny i amb monjos d’aquesta abadia, hi fundà el monestir actual de Sant Joan, per al qual hom construí l’església superior, consagrada el 1094, i en fou…
almoràvit

L’imperi almoràvit vers l’any 1100
© Fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica originària del Sàhara, fundada el 1042 per ‘Abd Allāh ibn Yāsīn.
A causa del vel que els tapava el rostre fins als ulls, els seus membres foren també anomenats al-mulaṯṯimūm els qui duen vel La tribu Lamtūna del grup berber dels sanhāǧa , antecessors dels tuàreg fou aviat partidària de la nova doctrina, gràcies al fet que dos dels seus xeics, els germans Yaḥyà i Abū Bakr, es convertiren en deixebles d’‘Abd Allāh Inspirats pel fanatisme religiós es dedicaren al gihad guerra santa La successiva actuació militar de Yaḥyà i d’Abū Bakr determinà el domini de les tribus del desert i assimilà els territoris de Siǧilmasa, Sūs i Agmāt Abū Bakr, encomanat el nord al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina