Resultats de la cerca

Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Estudià art a Londres 1906 i a París 1909, on entrà en contacte amb els artistes cubistes Es dedicà a la talla i a l’escultura de pedra El profeta , 1915, tot inspirant-se en els elements formals cubistes i a la recerca d’una abstracció de les formes El guitarrista , 1921 accentuant-ne l’aspecte líric, creà una sèrie de busts Rimbaud, Apollinaire , etc, que el portaren vers un barroquisme simbòlic Orfeu 1934 Amb el Monument a la ciutat destruïda Rotterdam, 1954 revelà tot el dramatisme d’una figura humana, gegantina, que, caminant amb els braços enlaire i girant-se enrrere, crida Important…

Estudià a Niça i a París Només resta la seva producció posterior a la Segona Guerra Mundial, perquè el seu taller fou destruït per un bombardeig Conreà l’estil figuratiu i naturalista, i el seu tema predilecte fou el nu femení de formes sensuals Harmonia 1952, bronze Rebé nombrosos encàrrecs oficials

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

Tingué una intervenció decisiva en l’etapa final del gòtic a Bohèmia Acabà la catedral de Santa Bàrbara de Kutná Hora, de la qual féu el trifori i la volta 1499, continuant la tradició de la família Parler Decorà també la Torre de la Pólvora a Praga 1477

Estudià a la Slade School of Art de Londres i, posteriorment, a París El més característic de la seva obra, considerada precursora del pop-art britànic, són les figures androides o les formes orgàniques construïdes com si fossin màquines En els seus dibuixos i gravats manifesta preocupacions anàlogues Fou professor de ceràmica al Royal College of Art 1977-81

Seguidor de l’estil d’ACano, no arribà, però, a assolir el seu concepte arquitectònic Hom en destaca el disseny per a l’altar central de la capella de Sant Isidre ~1660 a l’església de Sant Andreu de Madrid

Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa

És el creador del tipus de font anomenat Wallace, molt difós a la segona meitat del s XIX Treballà, a París, per a les esglésies de Saint-Eustache i de la Trinité i per a la Casa de la Ciutat