Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Bertran d’Armendaris
Història
Militar
Militar d’origen navarrès, baró de Palafolls (Maresme).
Amb Joan de Beaumont passà a Catalunya, on esdevingué un notable cap militar en la revolta contra Joan II Sobresortí en la defensa de Lleida 1463-64 i en la batalla entre Calaf i els Prats de Rei 1464 Entre altres fets militars, contribuí a abastar Cervera, assetjada per Joan II, i la defensà fins a la rendició 1465 Pere IV de Catalunya li concedí la baronia de Palafolls el matrimoni amb Joana Estefania de Pinós li donà opció al patrimoni dels vescomtes d’Illa i de Canet El 1466 fou nomenat capità de l’Empordà pro indiviso amb el seu germà Joan i amb Pere Joan Ferrer i també del bisbat de…
Isidoro de Antillón y Marzo
Geografia
Història
Geògraf i polític aragonès.
Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge…
Biars
Santuari
Hostal
Antic hostal, dit també venta del Rei, i santuari, del municipi de Fraga (Baix Cinca), situat a la carretera de Barcelona a Saragossa, als plans de Cardell.
Era una població islàmica
Benvenist de la Cavalleria
Economia
Història
Financer jueu de Saragossa, documentat des del 1373 (en activitats privades), al servei de Pere III (1380-86) i de Martí I (1401-06), sempre a Aragó.
Protegí molts intellectuals jueus, entre els quals el poeta Šenlomó ben Měšullam de Piera, que fou preceptor dels seus fills
regió de Tortosa
Regió que ocupa el SW del Principat de Catalunya, de transició al País Valencià.
Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle SW de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre La densitat de població 172 023 h 1981, sobre 4 904,83 km 2 és de 35 h/km 2 , la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva l’increment des del 1877 és del 11,6% És una regió agrícola, amb poques ciutats Tortosa, amb 29 934…
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre.
S'estèn a totes dues vores del Palància A la banda dreta, el terme és relativament pla, mentre que a l’esquerra, s’enfila pel vessant septentrional de la serra de la Calderona el Garbí, 593 m alt, i el Xocainet, 437 m alt, són les elevacions més notables, i, fins i tot, ultrapassa aquesta serra i inclou les partides de Comediana i de l’Aigua Amarga, fins al cim del cabeç Bord, límit de l’Horta per la banda de muntanya A les terres més properes al riu, regades per la séquia major de Morvedre o d’Algar, administrada des de Sagunt, hom conrea tarongers, arbres fruiters i hortalisses La població…
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç en la baixa…
setmana social
Història
Cicle de conferències i reunions que aplegava els principals teòrics de l’obrerisme catòlic a l’Estat espanyol.
Les primeres setmanes socials se celebraren en 1906-12, impulsades especialment per Antoni Vicent Madrid maig del 1906, València 12-19 de desembre de 1907, Sevilla 1908, Santiago de Compostella 1-7 de juliol de 1909, Barcelona 27 de novembre — 4 de desembre de 1910 i Pamplona 21 de juny — 6 de juliol de 1912 En termes generals, mentre que la primera s’ocupà sobretot de qüestions doctrinals, les restants insistiren més en la discussió dels problemes socials al camp, amb l’excepció de la de Barcelona, que es preocupà clarament de la situació de l’obrer industrial Les principals aportacions a…
Pere Pi i Calleja
Arquitectura
Matemàtiques
Matemàtic i arquitecte.
Estudià a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1935 amb una tesi dirigida per ETerrades, i a l’Escola Superior d’Arquitectura de la mateixa ciutat Fou professor a la facultat de ciències 1928-39 i director del Centre d’Estudis Matemàtics de l’IEC 1935-39 Exiliat, el 1939 se n'anà a França i després a l’Argentina, on fou director de la Biblioteca Nacional 1942-46 Fou professor de geometria descriptiva 1942-48 i , amb l’ajuda de JRey Pastor, exercí també la docència d’anàlisi matemàtica a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional de Cuyo 1942-…
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina