Resultats de la cerca

Pel seu emplaçament al fons de la vall, i dominat pel S i l’W pels alts vessants de Sacauva i del tuc de Lobatèra, a l’hivern es veu mancada de sol i afectada per fortes glaçades Malgrat el fort desnivell dels dos rius, la població ha sofert diverses inundacions el 1963, per exemple, l’aigua s’emportà diversos edificis i hom bastí unes noves cases socials unifamiliars a llevant del nucli antic, que formen un barri annex que contrasta amb l’arquitectura tradicional Vista exterior de l'absis de Santa Maria d'Arties © Patrimonifuneraricat Al nucli antic es destaca, a més de la torre d'…

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans…

Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal…

És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…

De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany…

Impulsat pel Conselh Generau d’Aran i per l' Institut d’Estudis Occitans , té la seu a Viella, i la seva tasca és una continuació del Conselh de la Lenga Occitana, establert el 1996 dins de l’Institut d’Estudis Occitans, que en fixà les normes orals i ortogràfiques i que finalment foren acceptades per la majoria de les institucions i intellectualitat occitanes després d’una etapa d’una certa dispersió L’Acadèmia inclou les institucions lingüístiques i les polítiques del territori de la llengua d’Oc consells regionals francesos d’Occitània, representants de la regió del Piemont,…

A l’altra banda del riu, al peu de la carretera de Balaguer a la Vall d’Aran, es troba l’antic hostal d’Aidí