Resultats de la cerca

Nebot de François Mansart , fou arquitecte reial 1675 A Versalles féu la Galeria dels Miralls, la capella 1682, l’Orangerie 1681-86 i el Grand Trianon 1687 Construí el castell de Marly 1679-86, de pla en forma de sol Treballà als castells de Dampierre 1675-83 i de Maintenon i al convent de Saint-Cyr 1686 A París féu la plaça de les Victòries 1686, la plaça Vendôme 1699 i la cúpula dels Invàlids 1677-1706 Imposà la tradició francesa per damunt del gust italianitzant

Entre les seves obres sobresurten el ministeri de la marina mercant, a París, i l’estació Versalles-Chantiers Fou arquitecte en cap dels monuments històrics 1905, restaurà la catedral i el palau episcopal de Verdun, així com el Palais Royal, a París 1934, i destruí, per aquest motiu, la galeria d’Orléans, realitzada per Fontaine 1828-31 Projectà també una vila en la qual diferenciava el trànsit de vehicles del de vianants

Prefecte del departament del Sena 1853-69, sota el seu govern foren fets els grans treballs de la reestructuració urbanística de París El projecte era fruit de la naixent ciutat industrial, de les necessitats d’ordre públic i de les noves condicions higièniques París prengué així la seva configuració actual un esquema reticular proper als de l’urbanisme barroc, vàlid no tant pel seu plantejament teòric com per l’amplitud de la seva realització

Fill de Jean-Ferry Rebel París 1666 — 1747, un dels creadors de l’escola francesa de violí, el succeí en el grup dels 24 violins del rei Gran mestre dels espectacles reials, inspector del teatre 1746 i administrador general de l’Opéra de París 1772 Autor d’àries contingudes a la collecció Vaudevilles, menuets, contre-danses et airs détachés , del Ballet de la paix 1738, d’un Te Deum 1763 i un De Profundis 1763 i d’espectacles dramàtics

Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814

Fou deixeble de FDuret i de JB Carpeaux A Londres, expatriat després de la Comuna, realitzà terracotes d’estil naturalista, en les quals representà la seva dona Dona nua llegint , 1878, Louvre, però s’academitzà quan, de retorn a França 1879, executà comandes oficials que constitueixen mostres de la seva obra decorativa i de preocupació social El triomf de la República 1879-99, Place de la Nation, París, Monument a EDelacroix 1890, jardí del Luxemburg, estudis de treballadors 1897, Petit Palais, París, destinats al seu inacabat Monument als Treballadors

El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le théâtre 1871 i…

Després d’haver fet diversos pavellons d’exposició, a la Villa Noailles 1923, a Hyères refermà el seu propi llenguatge estructural Per a l’exposició d’arts decoratives de París del 1925 construí el pavelló de transports El 1930 fou fundada l’Union des Artistes Modernes, que presidí Mallet-Stevens i que el 1934 publicà el seu primer manifest L’UAM, combatuda amb violència, contribuí a donar a conèixer els millors artistes contemporanis Les seves obres —entre les quals la Rue Malle-Stevens, a París— accentuen el cubisme exterior Féu també decoracions per a les…

Bé que les seves obres primerenques tenen influència italiana, aviat la bandejà i féu projectes dins un estil purament clàssic francès, del qual fou un dels iniciadors a París l’Hôtel de la Vrillière 1635-45, actual Banca de França, l’escala central de l’Hôtel Carnavalet 1654, l’Hôtel Tubeuf, actual Bibliothèque Nationale, l’Hôtel Fieubert, la cúpula de l’Oratori i l’església del Val-de-Grâce, acabada per J Lemercier Fora de París projectà l’ala Orleans del castell de Blois 1635-38 i el castell de Maisons a Maisons-Laffitte Féu un projecte, no realitzat, per a l’…

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia…