Resultats de la cerca
Es mostren 191 resultats
Joaquim Torrent i Albertí
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional
Nuestra Palabra
Periodisme
Periòdic comunista que aparegué a Palma (Mallorca) del gener del 1931 al juliol del 1936 —de primer sortí cada deu dies i després cada setmana—.
Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel maig del 1931 passà a ésser l’òrgan de l’Agrupació Comunista Palmesana, i pel setembre d’aquell mateix any del Comitè Provincial de les Balears del PCE fou dirigit per Antoni Bauzà, i en foren redactors Jaume Cañellas, Pere Canals, Miquel Garcia i Llabrés, etc Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel febrer del 1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE hi collaboraren aleshores, entre altres, Heriberto Quiñones, Lluís Montero, Aurora Picornell i Antoni Sureda
ara
Cristianisme
Pedra consagrada, que conté relíquies de sants, damunt la qual el sacerdot celebra l’eucaristia, quan l’altar no ha estat consagrat.
És plana i suficientment gran perquè hi càpiguen el calze i la patena Hom la colloca al centre de la mesa de l’altar En certes ocasions les ares d’altar han rebut un complement decoratiu que les ha convertides en obres d’art Són importants les de Sant Pere de Rodes, preromànica s X, constituïda per un nucli de pedra recobert de planxa d’argent Museu Diocesà de Girona, i les nombroses romàniques de marbre Girona, Sant Andreu de Sureda, que presenten la vora ornamentada amb un fris i una successió d’arquets cecs amb inclusió de temes decoratius variats
Voluntaris Honrats de València
Organització armada valenciana auxiliar creada el 1794 arran de la Guerra Gran.
Disposà de 26 batallons d’infanteria de línia, 2 de tropa lleugera, 23 companyies de cavall i 1 cos d’artilleria en total, uns 54 000 homes Cinc batallons foren posats sota el comandament del marquès de la Romana, Pere Caro i Sureda Carles IV, per instigació de Godoy, dissolgué per una ordre reial el cos el 1798, en estendre al País Valencià l’organització de les milícies provincials, però aquestes foren finalment dissoltes el 1801, davant l’envergadura de l’aixecament popular valencià que provocà El cos de voluntaris degué desaparèixer amb la creació de les milícies estatals, el…
Lluís Antoni Planes
Pintura
Pintor, fill de Tomàs Planes.
Deixeble de Josep Camaron i Joan Collado, fou acadèmic 1774 i director de la classe de pintura de Sant Carles, i acadèmic de San Fernando Féu obres al fresc per a la catedral i el convent de Jesús València, les esglésies de Xest i Bunyol i el monestir de Portaceli Retratà Don Pere Caro i Sureda Museu de Sant Carles Posseí obres de Pere Marc i Joan Ribalta El seu fill, Lluís Planes i Domingo València 1765 — 1799, fou deixeble de Francisco Bayeu i de Mariano Maella Fou acadèmic de Sant Carles i destacà com a retratista
subrem
Tecnologia
En una sureda, part del bosc on es localitza l’àrea de pela d’un any.
Francesc de Sentjust i de Castre
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Enric de Sentjust i Jerònima de Castre Ingressà a l’orde benedictí, a Sant Cugat del Vallès, d’on fou nomenat ardiaca del Penedès Era doctor en dret canònic i civil El 1598 fou elegit abat d’Arles i de Sant Andreu de Sureda, i de Ripoll el 1616 D’aquí passà a bisbe d’Elna 1621, bisbat que regí només un any, car el 1622 era nomenat bisbe de Girona Recollí tots els documents eixits de la Congregació de Breus i els edità en un volum el 1623 Fou enterrat a la catedral de Girona, sota l’altar major, que ell havia fet ornar
espai natural de les Guilleries-Savassona
Espai natural
Espai natural protegit a la comarca d’Osona.
Té una superfície de 8 300 ha És gestionat per un consorci creat el 1998, on són representats cinc ajuntaments i d’acord amb el pla especial aprovat l’any 2004 Els seus valors naturals són determinats per l’eix fluvial del Ter, amb l’embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis sureda i alzinar, freixenedes i fagedes a les parts obagues Hi ha una rica varietat de fauna, en què destaquen els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics dels…
Gaucelm
Història
Comte de Rosselló (812-832) i d’Empúries (816-832) i marquès de Gòtia (829-832).
Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat I de Tolosa Possiblement succeí 801 el comte Berà , al Rosselló El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li'n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Havent tornat a la gràcia reial 834…
El Día
Periodisme
Diari en castellà propietat del financer Joan March i Ordinas, aparegut a Palma (Mallorca) del 31 de maig de 1921 fins al juliol del 1939.
Dirigit successivament per Joan Estelrich, que en fou fundador, Joaquim Domènech i Nicolau Brondo, la seva línia liberal s’oposà sovint a la Dictadura i a la premsa conservadora local, amb la qual polemitzà Defensà un regionalisme moderat, que anà minvant amb la Segona República Hi collaboraren, entre altres, Josep Pla, Gabriel Alomar, Miquel Ferrà, Llorenç Villalonga i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, sovint en català Parallelament, els seus principals redactors —Joan Alomar, Miquel AColomar, Ernest MDethorey— i Jacob Sureda hi propugnaren un art i una literatura d’avantguarda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina