Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de Portbou, l’…
Martí Díez de Liatzasolo
Escultura
Escultor i tallista actiu a Barcelona entre el 1527 i el 1578, format possiblement a Itàlia.
Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de l’església…
Carlo Bergonzi

Carlo Bergonzi
Música
Tenor italià.
Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…
,
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot…
Jardí Botànic de Barcelona
Institució municipal situada al parc de Montjuïc, inaugurada el 1999 amb la finalitat d’esdevenir centre de referència de la flora mediterrània.
La realització del projecte anà a càrrec d’un equip interdisciplinari arquitectes, horticultors, biòlegs per tal d’aconseguir reproduir paisatges característics de les cinc regions mediterrànies del món i adaptar la distribució a la topografia pròpia del terreny escollit Amb el suport de l’ Institut Botànic de Barcelona IBB, des del punt de vista científic, el Jardí actua com a element difusor de la cultura botànica mediterrània, en promou el coneixement a través d’activitats adaptades a collectius amb característiques diverses i, alhora, sensibilitza el públic vers el respecte a la natura…
Llàtzer Ferrer
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…
cambril
Art
Cristianisme
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Sorgí com a ampliació de les fornícules o pasteres on eren collocades als retaules, ja a l’edat mitjana, les imatges exemptes, que, en el cas de les imatges de la Mare de Déu, eren decorades sovint amb àngels d’on ve el nom de cambra angelical amb què també era conegut el cambril Esdevingué un element típic de la litúrgia espectacular de la Contrareforma Sovint és una autèntica capella, de cara a la qual pot ésser girada la imatge, i que sol servir també per a custodiar-ne les vestidures i joies Hi ha notícies del 1568 del cambril existent a l’antiga església romànica del monestir de …
Olimpíada Cultural
Esport general
Conjunt d’activitats artístiques i culturals celebrades a Barcelona entre el 1988 i el 1992.
Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 , es desenvolupà, parallelament, un programa cultural i educatiu iniciat el 1988 amb el Pòrtic Cultural, on actuà Montserrat Caballé i Freddie Mercury, entre altres actes El 1989 fou declarat l’Any de l’Esport i s’inaugurà una exposició permanent de temàtica esportiva L’any següent, el de les Arts, es destacà el patrimoni modernista de la ciutat i el 1991, declarat l’Any del Futur, es presentà el projecte “Casa Barcelona”, que destacà les noves tendències en el disseny Amb la voluntat de promoure la…
,
Salvador Estrada i Ribas
Literatura catalana
Història del dret
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Advocat, escriptor, gramàtic i lexicògraf.
Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas cartas ,…
,
Maur Esteva i Alsina

Maur Esteva i Alsina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo cistercenc i abat.
Ingressà al monestir de Poblet el 1958 i hi fou ordenat de sacerdot el 1967 Estudià teologia i litúrgia a Roma, i del 1970 al 1998 fou abat de Poblet, anys en què duguè a terme importants obres de restauració del monestir cimbori, torres de les armes i de Sant Esteve, cambres reials, etc N'impulsà tambè la renovació i catalogació de la biblioteca El 1980 el president Josep Tarradellas li confià el seu arxiu personal, el qual, esdevingut patrimoni de la comunitat de Poblet, donà lloc a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià Membre del sínode de l’orde cistercenc, vetllà pel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina