Resultats de la cerca

Autodidacta, s’inicià en el disseny de mobles després d’haver passat per feines tan diferents com la jardineria, la infermeria o un dipòsit de cadàvers, d’on ha heretat un gust macabre que influeix en el tractament de les seves obres Aconseguí ressò internacional a partir dels anys noranta del segle passat amb el seu estil realista, que utilitza l’humor per a subvertir situacions establertes en el món cultural i en la societat en general Autor d’obres satíriques i controvertides, es donà a conèixer sobretot amb La nona ora 1999, en què el papa Joan Pau II cau pel cop d’un meteorit Tot i que…

Estudià enginyeria mecànica, i el 1923 pintura a l’Arts Students League Nova York El 1926 féu a París un conjunt de figuretes de fusta i filferro articulades El circ , que el portaren a fer escultures de filferro Més tard s’encaminà cap a l’art abstracte, dins el qual pintà alguns quadres Composició , 1930, i féu escultures entre les quals els 30 mòbil presentats a la Galeria Vignon de París el 1932 Amb els mòbils són íntimament relacionats dos altres tipus escultòrics del mateix Calder els standing mobiles Pètals vermells, 1942 La Muntanya , 1957 Espiral , 1958 Palau de la UNESCO, París i…

El 1465 és documentat a Pavia, on treballà al claustre gran de la cartoixa Desenvolupà la seva activitat principal a Venècia Nomenat mestre major del Palau Ducal, participà en la construcció del pòrtic i arc Foscari ~1485 i féu l’escala dels Gegants 1491 Esculpí els sepulcres del dux Niccolò Tron ~1480, església de Santa Maria Gloriosa dei Frati i d’Antonio Barbarigo 1483-93, església della Carità, obres que mostren el seu estil sobri i elegant i signifiquen el més alt exponent de l’escultura quatrecentista veneciana

Des del 1319 fou mestre d’obres de Notre-Dame de París, on realitzà les capelles laterals, treballant també en la seva decoració escultòrica, i inicià el rerecor, que acabà el seu nebot Jean Le Boutellier

Fill d’un polític del Partit Nacionalista Basc, la seva família s’exilià a França i a l’Argentina, on es formà i on desenvolupà les primeres activitats artístiques i també com a dibuixant publicitari Quan tornà al País Basc 1952 li fou encomanada la decoració de la cripta d’Arantzazu 1954, acabada el 1982 El 1957 formà amb Jorge Oteiza, que l’influí decisivament en la seva dedicació a l’escultura, i amb Agustín Ibarrola l’Equipo 57, i el 1966 el grup Gaur amb Oteiza, Eduardo Chillida i altres artistes Els anys 1963-73 treballà en el disseny industrial, d’interiors d’hotels i de mobles, i…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Budapest i després a París, on es traslladà el 1936 Promotor, des del 1948, del dinamisme espacial, i capdavanter de l’art cinètic El 1954 construí, a París, una torre espaciodinàmica, cibernètica, que vol ésser la identificació d’escultura i arquitectura Les seves teories sobre el dinamisme lluminós es palesen, per exemple, en Lux I 1957, mentre que amb Chronos I introduí el factor temps en les seves obres El 1960 creà un Musiscope , orgue electrònic que permetia d’obtenir sobre una pantalla moltes combinacions de formes i colors El 1968 obtingué el…

Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu Provincial,…

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

El seu nom veritable és Naum Pevsner Promotor del constructivisme , després d’haver experimentat el cubisme, el 1914 n'establí les bases A Moscou, freqüentà el cercle de Tatlin S'establí a Berlín amb motiu de l’exposició d’art rus a la galeria Van Diemen 1922 Anà a residir a París 1932-36, on participà en el moviment Abstraction-Création , a la Gran Bretanya i als EUA Ha treballat el seu art, profundament original i conseqüent amb els principis establerts en el seu Manifest Realista 1922, amb pulcritud i amb una renovació de materials constant, i el tema és un motiu per a la creació d’un…

Ensenyà a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca , de Cervantes, en català, i Amor de Pardal , de JS Pons Exposà a la Sala Aragó en diverses ocasions i fou docent a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Perpinyà Deixeble i amic d' Aristides Maillol , publicà el llibre Conservations de Maillol 1956