Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Manuel Abad y Lasierra
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador aragonès.
Fou prior de Meià 1770, primer bisbe d’Eivissa 1783 i, després, bisbe d’Astorga 1787 i arquebisbe de Selímbria El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya Era un reformista gallicanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars…
Balbí Giner i Garcia
Pintura
Pintor.
Fill de l’artista faller Balbí Giner i Caballer, el 1931 obtingué el primer premi de l’escola de belles arts de València i el premi de Roma de les províncies de València, Alacant i Castelló El 1934 meresqué el premi de Roma per a Espanya Exiliat a França primer i després a Bèlgica, s’establí finalment a Perpinyà Rosselló Féu exposicions a València, Madrid, Barcelona, Roma, Florència, Praga, Brusselles, Baltimore, San Francisco, Nova York Carnegie Institute, París, Montpeller, Prada en ocasió del festival Casals i, sobretot, Perpinyà
Joan Baptista Gener
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova 1766
Fernando García Mercadal
Arquitectura
Arquitecte.
Féu, a Saragossa, el monument anomenat Rincón de Goya 1927 —que inclou una sala d’exposicions i una biblioteca—, una de les primeres obres del racionalisme a la península Ibèrica Representant espanyol del CIRPAC Frankfurt, 1929 Brusselles, 1930, tingué un paper important en la divulgació de l’arquitectura nova a Espanya i en la creació del GATEPAC 1930 Clarament racionalista en la seva primera època, en les obres posteriors es reflecteix un gust pel monumentalisme, fruit de la seva època de formació a Itàlia, i una certa tendència a l’eclecticisme
Gutierre de Cetina
Literatura
Poeta renaixentista.
Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga
Julio Casares
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i crític.
Advocat, entrà al ministeri d’estat, on dirigí 1915 l’oficina d’interpretació de llengües i exercí diversos càrrecs diplomàtics fins a ésser delegat 1921 d’Espanya a la Societat de Nacions El mateix 1921 ingressà a l’Academia Española, de la qual fou secretari general perpetu des del 1939 Publicà, entre d’altres obres, Crítica profana 1915, Crítica efímera 1918, l’important Diccionario ideológico de la lengua española 1942, on agrupà els mots per analogies de significació, i Introducción a la lexicografía moderna 1950, amb un pròleg de Wvon Wartburg
Aurelià Ibarra i Manzoni
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona De tornada a Alacant 1853, es dedicà als estudis arqueològics Fou oficial de la Milícia Nacional 1854 i patí diversos empresonaments Destronada Isabel II 1868, fou membre de la comissió revolucionària d’Elx Posteriorment fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma i visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia Publicà estudis d’història local, com Ilici, su situación y antigüedades 1879 i Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx
Bernard Hinault
Ciclisme
Ciclista francès.
Internacionalment es donà a conèixer el 1977, en guanyar les clàssiques GantWevelgem, Lieja-Bastogne-Lieja, el Dauphiné Libéré i el Gran Premi de les Nacions Ocupà un lloc capdavanter del ciclisme mundial amb victòries en les principals proves internacionals Tour de França 1978, 1979, 1981, 1982 i 1985, campionat del món de carretera 1980, Super Prestige 1979 i 1980, París-Roubaix 1981, Vuelta a Espanya 1978 i 1983, Gran Premi de les Nacions 1978, 1979 i 1982, Giro d’Itàlia 1980, 1982 i 1985, etc El 1986 es retirà
Imperio Argentina
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica espanyola Magdalena Nile del Río.
Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951
Manifiesto de los Persas
Història
Nom amb què és conegut el document signat per un grup de diputats, encapçalats per Bernardo Mozo de Rosales, que fou presentat a Ferran VII d’Espanya a València (abril del 1814).
El manifest demanava la supressió de la constitució i dels decrets de les corts de Cadis, i serví a Ferran VII per a justificar a posteriori el restabliment de l’absolutisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina