Resultats de la cerca
Es mostren 8939 resultats
Cheju Haehyŏp
Estret marí
Estret que separa l’illa de Cheju (República de Corea) de la resta de terres sud-coreanes de la península de Corea, entre la mar Groga i la mar del Japó, a l’extrem sud-occidental de l’estret de Corea.
golf Terpenija
Golf
Golf de la mar d’Okhotsk, a la costa SE de l’illa de Sakhalin, marcat, a l’E, per la península Terpenija, una franja estreta (1-20 km) d’uns 100 km de llargària, que acaba al cap Terpenija
.
L’amplària del golf és de 130 km i hi desguassa el riu Poronaj
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
Sainte-Chapelle

Interior de la capella superior de la Sainte-Chapelle
Justin Kern (CC BY-NC-ND 2.0)
Capella
Capella reial bastida per Lluís IX el Sant entre el 1241 i el 1248 al pati del seu palau de l’Illa de França (actualment el pati del Palais de Justice de París) per conservar-hi les relíquies de la Passió.
Consta de dues capelles superposades, d’una sola nau, i fou parcialment restaurada al segle XIX per Viollet-le-Duc Concebuda com un grandiós i acolorit reliquiari de vidre, l’ambient superior i més important és illuminat per uns impressionants vitralls del segle XIII que ocupen tota la superfície del mur, el qual es comprimeix en exigus contraforts de sosteniment de la volta La façana, amb una gran rosassa del segle XV, és precedida d’un pòrtic per a la capella inferior i d’una llotja per a la superior
Roqueta
Casa del municipi de Maria de la Salut (Mallorca ), a l’oest de la vila, l’antiga cavalleria de Roqueta formà part, amb el Repartiment posterior a la conquesta catalana de l’illa, de la porció del comte d’Empúries.
Des del 1323 pertangué als Santjoan El seu territori incloïa el nucli de Maria
Portlligat
Portlligat La casa de Salvador Dalí
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), que es troba al fons de la badia de Portlligat, entrant de la costa de la península del cap de Creus, al N de la badia de Cadaqués, tancada per l’illa de Portlligat.
Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors Salvador Dalí s’hi feu bastir la seva residència És nucli turístic i residencial
sa Canal
Caseria
Venda, caseria i carregador de sal de les salines d’Eivissa, a l’extrem meridional de l’illa (Sant Josep de sa Talaia), al fons d’una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama.
sa Cala
Partida
Venda de l’antic quartó de Santa Eulàlia, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), del municipi de Sant Joan de Labritja (Eivissa), a l’extrem nord-oriental de l’illa.
És drenada pel torrent de sa Cala , que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent dita també popularment sa Cala
aeroport de Barcelona

Exterior de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona
© AENA
Aeronàutica
Aeroport, el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat de Llobregat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.
De l’inici als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1913 s’hi havia iniciat l’ aeròdrom de la Volateria , prop de la zona del Remolar, i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya L’any 1918 la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoères inaugurà la ruta Tolosa-Casablanca amb escala a la Volateria El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport Desavinences amb els gestors de la Volateria portaren la companyia francesa a construir, l’any 1919, l’…
,
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia