Resultats de la cerca

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905,  La presonera 1900,  Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic  Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965

Doctora en filosofia i lletres, fou professora a l’Escola Oficial de Periodisme a Madrid i en 1974-75 presidí l’Ateneu d’aquella ciutat Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren Europa, en decadencia 1949, El mariscal Bazain en Madrid 1950, Isabel II y su tiempo 1956, Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana 1966, El sistema 1970, Las mujeres de los dictadores 1978, etc En 1982-86 fou diputada al parlament espanyol per AP i, del 1986 al 1994, al parlament europeu pel mateix partit Collaborà en la premsa…

Debutà en el Mundial el 2003, i des de llavors ha obtingut tretze victòries en grans premis i trenta-quatre podis El 2011 aconseguí el Campionat del Món de motociclisme en la cilindrada de 125 cc, després d’haver quedat en tercera posició el 2009 i en segona el 2010 L’any 2012 passà a competir en categoria de Moto2, en la qual assolí 3 victòries fins el 2014, any en què abandonà aquest esport per competir en el Campionat Mundial de Superbikes 2015, i posteriorment, el Campionat Mundial de Supersport 2015 i 2016 Després d’una aturada en totes les competicions 2017-19, l’any 2019 participà en…

Cursà belles arts a València 1978-83, i el 1979 començà a exposar El 1982 realitzà els primers encàrrecs com a illustrador Fou deixeble de Manuel Boix , amb el qual treballà en 1985-87 com a gravador El 1986 inicià les seves collaboracions amb Edicions Bromera , a la imatge gràfica de la qual estigué molt vinculat, i també com a illustrador de diverses obres, entre les quals el Calendari , publicat ininterrompudament des del 1992 i Rondalles valencianes 2008, de Josep Franco, que rebé el 2009 el Premi de la Generalitat Valenciana al llibre millor editat Publicà també els poemes visuals Jocs…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica, citologia…

Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària…

L’agricultura se centra sobretot en el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia reial d’Alcoi a través de les séquies d’en Carròs i d’en Marc i també de pous La quasi totalitat 550 ha és dedicada al taronger El secà garrofers, oliveres, ametllers i vinya moscatell es localitza a les parts més altes Hi ha una indústria de manufactura de pell i l’apicultura hi és tradicional Conegué una forta expansió demogràfica fins el 1965, i davallà suaument després El poble 1 683 h agl 2006, palmers 78 m alt és al peu d’un turó 224 m alt hi ha les restes de l’antic castell de Palma , centre de la…

Cap de comarca, Alcoi La comarca, físicament prou diversa, comprèn dues unitats la part meridional de les valls d’Alcoi a l’E i la foia de Castalla al S Nogensmenys, l’abrupte conjunt queda involucrat sobre les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, i llurs terres sobrepassen, a gairebé la totalitat, els 500 m d’altitud, amb moltes valls trencades i escasses planes La conca del riu d’Alcoi —oberta vers el Comtat— és tancada per les serres de Mariola Montcabrer 1389 m al NW, de Biscoi a l’W, del Carrascar d’Alcoi o de la Font Roja Manejador 1352 m i la Carrasqueta 1226 m al S i els…

El sector nord-occidental és accidentat per l’alineació muntanyosa que continua la serra Grossa el Mondúber, 840 m alt, a l’extrem septentrional del pla de la Marjuquera, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductiu, encara que 3281 ha són considerades com a superfície forestal 1985, i la resta forma part de la fèrtil horta de Gandia El regadiu utilitza la séquia reial d’Alcoi que a través de la séquia comuna de Gandia rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra, així com l’aigua de més d’un centenar de pous ocupa 2153 ha la…

Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor