Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
escumadora
Tecnologia
Oficis manuals
Cullera amb què el fonedor treu l’escòria que sura a la superfície d’un metall en fusió.
espalorda
Oficis manuals
Cullera llarga de ferro amb la qual els vidriers transvasen el vidre d’un morter a l’altre.
la Torre del Cap
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Cullera (Ribera Baixa), situat al N del nucli urbà, prop del far.
escumadora
Llar
Cullera grossa i plana, plena de forats, amb què hom separa l’escuma d’un líquid, especialment del brou.
rella
Construcció i obres públiques
Vora de la cullera o de l’estri de treball de les màquines destinades a l’excavació de terres, que té unes urpes curtes o una làmina tallant, i que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.
Ferran Adrià i Acosta
Ferran Adrià i Acosta
© Francesc Guillament
Gastronomia
Cuiner.
Entrà en relació amb la professió rentant plats en un hotel de Castelldefels, on el xef el va iniciar en els secrets de la cuina clàssica El 1981 es matriculà en una estada organitzada pel restaurant El Bulli, situat a la cala Montjoi de Roses Alt Empordà, del qual fou nomenat cap de cuina el 1984 Adrià i el director del Bulli, Juli Soler Lobo, es comprometeren a crear una restauració amb una personalitat pròpia i definida, un projecte que amb el temps els proporcionà tres estrelles Michelin 1997 L’any 1995 obriren a Barcelona el Bulli Catering i el 2000 es posà en marxa el Bulli…
el Marenyet
Lloc i zona residencial del municipi de Cullera (Ribera Baixa), situat entre la desembocadura del riu Xúquer i el nucli urbà.
cobert
Parament de taula que correspon a cadascun dels comensals en un àpat (conjunt de tovalló, plat, got, cullera, forquilla, ganivet, etc).
cureta
Instrument en forma de cullera de vores tallants i acabat en mànec, que hom utilitza per a raspar una cavitat anatòmica.
Sistema Ibèric Valencià
Part del Sistema Ibèric que afecta el N i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint NW-SE, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic.
Anomenat també Sistema Celtibèric , presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant l’orogènesi principal és paleògena i en part miocènica, postoligocènica i anteburdigaliana Brinkmann, cosa que el separa dels sistemes estrictament alpins La presència de Mesozoic epicontinental i no palesament geosinclinal fa parlar Fallot d’un tipus alpí, amb estil germànic declarat Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa que ateny el N del País Valencià, depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen…