Resultats de la cerca

Neix a l’Atles Mitjà i corre en direcció W, formant una àmplia corba, i desemboca prop d’El-Jadida, a l’oceà Atlàntic És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica

Construïda el 862, fou ampliada en temps de Yūsuf ibn Tašfīn i, sota els benimerins, convertida, a més, en universitat, en la qual es formà ibn Haldūn

Fill de Mawlāy Ḥasan, assolí el poder en revoltar-se contra el seu germà ‘Abd al-'Azīz Repetits desordres l’obligaren a sollicitar la intervenció francesa i a acceptar-ne el protectorat Sis mesos després hagué d’abdicar a favor d’'Abd al-'Azīz Residí a Barcelona 1914-18, on Guimerà li dedicà un himne

Succeí el seu besnebot, mort durant una insurrecció Aquesta continuà, afavorida per Ferran IV de Castella, mentre Jaume II de Catalunya-Aragó restava al costat del soldà Poc després hagué de pacificar una revolta impulsada pel seu fill Mantingué bones relacions amb Jaume II, a través del català Bernat Seguí El succeí el seu fill Abū-l-Ḥasan

Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí atenyé la seva màxima…

Prengué l’hàbit franciscà el 1875 i fou destinat a les missions del Marroc, de les quals arribà a ésser prefecte 1896 promogué la fundació d’escoles i de temples El 1908 fou nomenat vicari apostòlic del Marroc i bisbe de Fessea, i el 1923, arquebisbe titular de Pompeiòpolis

El 1664 s’implantà sòlidament al Rif i, des del 1668 fins al 1670, acabà l’ocupació del Marroc amb la conquesta de Marràqueix Els seus successors hagueren de fer front a l’anarquia, però, tot i això, la dinastia, consolidada el 1912 amb l’establiment del protectorat francès i el 1956 amb la independència del Marroc, ha perdurat fins a l’època actual

Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc

És el port de pesca principal de la costa atlàntica i un centre industrial molt destacat Indústries derivades de la pesca conserva de sardines, química, adobs i indústria tèxtil