Resultats de la cerca
Es mostren 484 resultats
confessió
Arqueologia
Cristianisme
Sepulcre d’un màrtir (confessor de la fe) damunt el qual hom ha construït un altar.
Una finestrella permet la veneració del màrtir per part dels fidels Més baixa que el nivell de l’església, la confessió ha donat sovint origen a la construcció d’una cripta sota el presbiteri Entre les diverses esglésies que tenen una confessió, cal esmentar les romanes de Sant Climent, Sant Joan del Laterà i, sobretot, Sant Pere del Vaticà
Orazio Benevoli
Música
Compositor italià.
A Roma fou mestre de capella a Santa Maria Major i al Vaticà Escriví molta música d’església misses, motets, salms, amb una polifonia molt recarregada de veus 13, 16, 24, 30 Un exemple sobresortint, en aquest sentit, és la missa a 48 veus reals dotze cors escrita el 1628 per a la inauguració de la catedral de Salzburg
Miquel Payà i Rico
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo
Andrej Voronikhin
Arquitectura
Arquitecte rus.
Protegit pel comte Stroganov, estudià a Moscou i viatjà per Alemanya, França i Suïssa La seva obra principal és la catedral de la Mare de Déu de Kazan’ 1810-11 —la construcció de la qual li fou encarregada pel tsar Pau I el 1790—, que imita, principalment a la cúpula i a la columnata, Sant Pere del Vaticà
Antonio Tempesta
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador italià.
Format amb Jvan der Straet i Santi di Tito, és autor de nombrosos gravats —escenes de caça, de batalles, mitològiques i bíbliques—, sovint reproduïts en objectes ceràmics A Roma pintà grandiosos frescs d’un barroquisme exuberant al Vaticà i al palau Giustiniani Després de la mort de TZuccaro anà a Caprarola, on treballà en la decoració del palau Farnese
concelebració
Cristianisme
Acció de concelebrar.
La concelebració eucarística , sempre normal a l’Orient, després del concili II del Vaticà s’ha tornat a estendre a l’Església llatina, en la qual, durant segles, havia estat reduïda a les misses d’ordenació A les Esglésies d’Orient hi ha també concelebracions d’altres sagraments, i actualment la litúrgia romana admet la concelebració de la unció dels malalts
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
Johannes Trithemius
Filosofia
Historiografia
Nom llatinitzat amb què és conegut Johannes Heidenberg, humanista i historiador alemany.
Format a Trèveris, Colònia i Heidelberg, fou deixeble de Reuchlin i de Wimpfeling Monjo i abat de Sponheim 1483, hi aplegà una gran biblioteca — al Vaticà des del 1623 — fou també abat de Würzburg Erudit i polígraf, escriví obres d’alquímia i astrologia, bé que és famós com a historiador Catalogus scriptorum ecclesiasticorum, De viris illustribus Germaniae, Chronicon ducum Bavariae , etc
François Duquesnoy
Escultura
Escultor flamenc, fill del també escultor Jérôme Duquesnoy.
Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles
Fernando Armindo Lugo Méndez

Fernando Armindo Lugo Méndez
© Fernando Lugo APC
Política
Sacerdot i polític paraguaià.
Estudià teologia i fou ordenat sacerdot el 1977 Posteriorment anà a l’Equador a fer de missioner Del 1983 al 1994 estudià teologia i sociologia a la Pontifícia Universitat de Roma El 1994 fou investit bisbe de la diòcesi de San Pedro Paraguai Proper a la teologia de l’alliberament, el Vaticà el retirà del càrrec el 2004 El 2007 presentà la seva candidatura a les eleccions presidencials i, arran d’aquesta iniciativa, fou suspès a divinis Amb el suport d’un gran nombre de partits d’esquerra i de centreesquerra, guanyà les eleccions de l’abril del 2008 al capdavant de l’Aliança…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina