Resultats de la cerca

El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella

El 1648 s’installà a París, on fou deixeble de Philippe de Champagne Convertit aviat en un artista de moda, féu nombrosos retrats gravats i al pastel d’importants personatges de l’època Lluís XIV, Mazzarino, Anna d’Àustria, Colbert, etc El 1659 fou nomenat gravador i dibuixant de la cort

El 1881 fundà l’associació Les Nouveaux Concerts, anomenada aviat Concerts Lamoureux, que esdevingué un dels elements més destacats de la vida musical de París Hi donà a conèixer obres de Wagner i d’autors joves francesos L’orquestra ha continuat actuant després de la seva mort el 1902 visità Barcelona

Participà en la revolució polonesa del 1830, dirigí la revolta polonesa a Posnània el 1848 i prengué part en la de Baden 1849 Cap de la insurrecció del 1863, fou derrotat a Radziejów i es retirà a París Escriví una història de la revolució de Polònia en quatre volums 1836-38

Establert a París al servei del príncep de Conti com a clavicembalista, es destacà com a compositor pel seu domini modern i imaginatiu de la melodia, influït per l’escola de Mannheim, i influí molt en el jove Mozart Deixà concerts per a clavecí i orquestra, sonates, música de cambra, etc

Estudià a Niça i a París Només resta la seva producció posterior a la Segona Guerra Mundial, perquè el seu taller fou destruït per un bombardeig Conreà l’estil figuratiu i naturalista, i el seu tema predilecte fou el nu femení de formes sensuals Harmonia 1952, bronze Rebé nombrosos encàrrecs oficials

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

Fou organista de Saint-Gervais de París 1653 i estigué al servei de la música de cambra del rei Entre les seves obres es destaquen tres simfonies per a instruments melòdics amb baix continu, fantasies, preludis, carillons, peces per a clavecí, per a orgue i per a viola, una xacona, etc

Estudià a París amb Adolphe Adam D’antuvi compongué operetes, però l’èxit del ballet La source 1866 —que compongué a mitges amb Léo Minkus— l’inclinà vers aquest gènere Han restat cèlebres els seus ballets Coppélia 1870 i Sylvia 1876, com també l’òpera Lakmé 1883, d’ambient exòtic

Format amb Conrado del Campo, pertangué a l’anomenada Generació de la República La seva producció, eclèctica i refinada, inclou el ballet Corrida de feria 1930, les òperes Charlot, Fuenteovejuna i El estudiante de Salamanca , música instrumental i unes conegudes 14 canciones españolas D’ençà del 1939 visqué exiliat a París