Resultats de la cerca

L’emperador August el nomenà governador de la Tarraconense 24 aC Aquell mateix any dominà els asturs i els càntabres els destruí diverses ciutats i féu tallar les mans dels principals rebels No pogué evitar, però, un nou alçament, i fou substituït per Agripa

Fou primer cònsol 260 aC a causa de l’empresonament de Cneu Corneli Escipió Organitzà la flota i aconseguí la primera victòria naval davant les illes Miles sobre la poderosa flota cartaginesa

Neró li encarregà la còpia de la famosíssima Afrodita Anadiomena d’Apelles a fi d’enriquir les colleccions artístiques imperials

Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà

A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià i Constanci…

El títol començà a utilitzar-se a partir del concili de Calcedònia 451, en què foren organitzats definitivament els cinc patriarcats de Roma, Alexandria, Antioquia, Constantinoble i Jerusalem pentarquia Llur jurisdicció sobre els territoris assignats, així com llurs drets, restaren codificats en la legislació de Justinià dret d’ordenar els bisbes de les seus més importants metropolites de la pròpia demarcació, dret d’inspecció sobre les diòcesis i pastors i dret d’arbitri en casos conflictius entre bisbes Anteriorment alguns bisbes, donada la successió apostòlica directa de la…

La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus llei Canuleia…

El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà

Assimilat a Zeus , la seva importància en la religió romana anà creixent a mesura que es consolidava l’estructura política de Roma Garant dels tractats, presidia les relacions internacionals Durant la república, els mandats polítics començaven sota la seva invocació Els emperadors es posaren sota la seva protecció i algun pretengué d’ésser-ne una encarnació

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…