Resultats de la cerca
Es mostren 5325 resultats
Pius I
Cristianisme
Papa (~140-155).
Segons Ireneu de Lió era germà d' Hermes Combaté els marcionites i el gnòstic Valentí És considerat màrtir La seva festa se celebra l’11 de juliol
Jean-Baptiste Pitra
Historiografia
Historiador francès.
Monjo de Solesmes 1841, planejà, amb l’ajuda de J P Migne-, les colleccions monumentals de les Patrologies llatina i grega Cardenal 1861 i bibliotecari de la Biblioteca Vaticana 1869, dedicà els seus estudis als pares de l’Església, als canonistes i als himnògrafs grecs És autor de diversos estudis històrics publicats a Spicilegium Solesmense 1852-58, Iuris Ecclesiastici Graecorum historia et monumenta 1864-68, Hymnographie de l’Église Grecque 1867, Analecta Sacra Spicilegio Solesmensi parata 1867-88
Pierino del Vaga
Pintura
Nom amb què és conegut Pietro Buonaccorsi, pintor italià.
Deixeble de Ghirlandaio, continuà, juntament amb Giulio Romano i GFPenni, l’obra de Rafael a les llotges del Vaticà La seva estada a Gènova, on participà en la decoració al fresc del Palazzo Doria, donà lloc a la consolidació i al desenvolupament de l’escola manierista genovesa
Alessandro Pertini

Alessandro Pertini
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià.
El 1918 s’afilià al partit socialista Antifeixista destacat, fou empresonat 1926 i 1928-35, expulsat del país 1926-28 i confinat en un camp de treball 1935-43, pel règim de BMussolini L’any 1943 es convertí en membre del consell executiu del seu partit, i, més tard, de l’Assemblea Constituent italiana 1946 Diputat des del 1948, president de la cambra dels diputats 1968-76, el 1978 fou elegit president de la república, càrrec que exercí fins el 1985 amb gran autoritat i independència i envoltat d’una extraordinària popularitat Fou senador vitalici
Persi
Literatura
Poeta satíric llatí.
D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer quant a la…
Lorenzo Perosi
Música
Compositor italià.
Sacerdot, estudià música a Milà i a Ratisbona Es destacà al Congresso di Musica Religiosa de Milà 1897 i contribuí poderosament a la reforma de la música eclesiàstica decretada pel papa Pius X 1903 Els seus oratoris feren sensació a tot Europa, com la Passione de Marc 1897, La risurrezione di Cristo 1898, Mosè 1901, Il giudizio finale 1904, etc Deixà també unes vint-i-cinc misses, algunes de les quals esdevingueren habituals a tot el món catòlic Dirigí la Capella Sixtina 1915-17, però una malaltia mental intermitent perjudicà la seva activitat del 1917 endavant
Ferrando Pérez Calvillo
Cristianisme
Història del dret
Teòleg, jurista i cardenal.
Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques
Nicola Pende
Medicina
Metge italià, especialitzat en endocrinologia i biotipologia humana.
Publicà, entre altres obres, Patologia del simpatico 1915, Trattato di biotipologia umana 1939 i Trattato di endocrinologia 1949
Giacomo Matteotti
Història
Política
Polític italià.
Diputat des del 1919 i secretari del partit socialista 1924, fou un dels caps de l’oposició parlamentària a Mussolini El seu assassinat per milicians feixistes provocà revoltes arreu del país, que donaren peu que Mussolini suprimís les darreres llibertats polítiques Els assassins de Matteotti foren jutjats el 1947 i condemnats a presó
Matteo d’Acquasparta
Cristianisme
Teòleg i canonista italià.
Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones