Resultats de la cerca

Representà la introducció de l’estil renaixentista italià, que coexisteix encara amb una tradició gòtica borgonyona És l’autor de la tomba del duc Francesc II de Bretanya catedral de Nantes, 1502-07 i del relleu de Sant Jordi, per a la capella del castell de Gaillon 1508, avui al Louvre

Deixeble de Lambert-Sigisbert Adam i gendre d’Augustin Pajou, pensionat a Roma 1762 Es féu famós per les seves estatuetes i baixos relleus, de temàtica mitològica, que tractà amb elegància i sensualitat

Carter d’Hauterives, portat d’un desig de posteritat, el 1879 inicià tot sol la construcció del seu palais idéal , que no acabà fins el 1905 fet de pedres estranyes triades i treballades per ell, constitueix una obra monumental d’una fantasia folla, inspirada llunyanament per illustracions romàntiques i pel mudèjar portuguès difós a França arran de l’Exposició Universal de París del 1878 Construí també la seva pròpia tomba Els surrealistes el valoraren el 1932

El 1943 s’installà a París Treballà aviat amb metall làmines de ferro, filferro i plom i, a partir del 1954 Le Poisson , utilitzà materials ferralla, carrosseries d’automòbils i instrumental compressors, martells, grues industrial per a la construcció amalgamada de masses integrades en l’espai insectes, homes alats, cossos femenins, bèsties fantàstiques — L’homme de Saint-Denis 1958, Relleu 1961—, de formes agressives, plenes de vitalitat i d’una gran força plàstica Continuà la seva producció artística amb les ‘expansions’, grans formes creades a partir del buidatge de motlles de poliuretà,…

Dirigí, des del 1240, les obres de la catedral de Burgos i, vers el 1255, donà les traces de la de Lleó Hom li atribueix l’estatuària de la porta de la Coronería i un grup de l’Anunciació, de la primera, i la Mare de Déu Blanca, de la segona

Deixeble d’Ammanti, treballà a Perusa retrat de Juli III , 1555, Catedral i a Florència Degollament de Sant Joan Baptista , 1571, Baptisteri, dins un manierisme estilitzat proper a Giambologna

Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…

El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans 1425, a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi 1432-34, de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan 1418 El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina 1537-47 les sales contigües —la Daurada i el Consistori…

La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a…