Resultats de la cerca

D’origen maia, rebé la primera influència musical del seu pare, fundador de l’orquesta típica Yucalpetén Inicià estudis de música a l’escola de belles arts de la seva ciutat natal, que completà a Ciutat de Mèxic De vocació precoç, compongué la primera cançó als quinze anys, i el 1951 es professionalitzà com a pianista acompanyant cantants com Pedro Vargas o Olga Guillot El 1957 fou contractat com a director de la branca mexicana de CBS International i el 1959 publicà el seu primer disc, Mi primera grabación Amb la cançó Voy a apagar la luz , aconseguí el seu primer gran èxit, al…

Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner

Estudià piano amb J Montés, composició amb A Ginastera i direcció d’orquestra amb R Kinsky També rebé lliçons d’A Copland, L Dallapiccola, B Maderna, GF Malipiero i O Messiaen Des del 1964 fou un actiu compositor i director d’avantguarda Fundador de l’orquestra de cambra Solistas de Música Contemporánea de Buenos Aires, fou director artístic del Teatro Colón de la capital argentina i professor de la Universidad Católica i de la Universidad Nacional Els seus treballs s’han estrenat a París i Washington, entre altres ciutats importants Rebé diverses distincions, com el Premi Municipal de Buenos…

Successor de Luigi Cadorna com a cap de l’estat major, comandà les tropes italianes en la darrera fase de la Primera Guerra Mundial detingué els austríacs al Piave i els derrotà a Vittorio Veneto 1918 Ministre de la guerra en el primer govern de Mussolini 1922-24, fou promogut 1924 al càrrec de mariscal

Es doctorà en jurisprudència i ciències socials a la Universitat Nacional del Salvador Fou un dels principals fundadors de l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA el 1981, partit pel qual fou escollit diputat al parlament l’any 1985 El 1988 esdevingué alcalde de la ciutat de San Salvador, i fou reelegit l’any 1991 Com a president d’ARENA des del 1988, participà activament en el procés de negociació dels acords de pau de l’any 1992 Fou escollit president del Salvador el 1994, càrrec que ocupà fins al juny del 1999, que fou substituït per Francisco Flores Facussé, del mateix partit

Corredor de mig fons, s’inicià a la secció d’atletisme del Real Club Esportiu Espanyol de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya en pista coberta en la prova de 1500 m llisos 1970 Al Centre Gimnàstic Barcelonès es consagrà com a tècnic de prestigi Fou fundador soci número 1, director tècnic, entrenador i vicepresident del club L’Hospitalet Atletisme, i professor i tècnic esportiu de l’Escola Catalana d’Entrenadors d’Atletisme i de la Real Federación Española de Atletismo S’encarregà de la direcció tècnica dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Durant la seva trajectòria dirigí desenes d’…

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

Estudià violí al Conservatorio Nacional de Música de Santiago de Xile i es graduà el 1912 Aquell mateix any creà el Trio Penha, amb el qual realitzà gires pel país fins que el conjunt es dissolgué el 1915 Després estigué al capdavant de diverses formacions, com ara l’Orquesta del Teatro Municipal 1915-27, l’Orquesta Municipal de Santiago, l’orquestra de la Universitat i, més tard, l’Orquesta Sinfónica Nacional 1941-47, antecedent de l’actual Orquesta Sinfónica També treballà en el camp de la docència i exercí de professor i després de director del Conservatorio Nacional Pel que fa a la seva…

Extrem, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1954-57 procedent de l’Oviedo Disputà 34 partits i marcà 8 gols amb l’equip blaugrana, i es proclamà campió de Copa 1957 Jugà una vegada amb la selecció catalana

En la dècada de 1950 era redactor de la revista Barça A banda de collaboracions en múltiples mitjans escrits, des del 1977 fou subdirector del programa esportiu radiofònic Hora Cero El 1953 li fou atorgat el premi Ondas