Resultats de la cerca

Abolició dels furs bascos

Fou capità de la milícia nacional durant el Bienni Progressista 1854-56 Empresonat per raons polítiques 1867, fou alliberat durant la Revolució de Setembre i nomenat alcalde de Sant Feliu de Guíxols s’afilià al partit republicà federal i fou diputat per Girona a les corts constituents del 1869 Aquell mateix any representà Girona en el pacte federal de Tortosa, i dirigí l’alçament federalista de la Bisbal Foc de la Bisbal , esclafat pel govern del general Prim Fou bandejat i no pogué tornar definitivament fins el 1876

1778 regidors bascos es reuneixen al Palau Euskalduna de Bilbao per a constituir l’Assemblea de Bascos Electes, la primera institució que abasta tot el conjunt del País Basc, la qual com a principal iniciativa decideix crear cinc comissions per a fomentar la identitat nacional d’Euskal Herria Tots els assistents són regidors electes del PNB, EA i EH per 354 municipis de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra i del País Basc francès El PP, el PSOE i, en menor grau, IU neguen qualsevol legitimitat a l’Assemblea

El cop d’estat franquista s’havia imposat a Navarra i Àlaba des del 18 de juliol, i entre el 26 de juliol i el 4 d’octubre de 1936 els sollevats havien ocupat Guipúscoa Amb l’ocupació franquista de Bilbao 18 de juny de 1937, el lehendakari i el seu govern seguirien les passes d’aquells refugiats i van ser acollits a Barcelona pel Govern de la Generalitat

El Tribunal Europeu dels Drets Humans sentencia a favor del recurs de l’expresident del Parlament basc i censura el Govern espanyol per haver-lo inhabilitat El 2008, el Tribunal Suprem va inhabilitar l’aleshores president de la cambra, Juan Maria Atutxa, i els també membres Gorka Knörr i Kontxi Bilbao per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak després de la illegalització de Batasuna La inhabilitació va ser ratificada pel Tribunal Constitucional El Tribunal d’Estrasburg considera que en el procés judicial contra els parlamentaris es va vulnerar el dret a la defensa i…

Es forma la TripleAliança nacionalistes bascos, gallecs i catalans d’Acció Catalana

Es constituí a Buenos Aires el 1925, a imitació del comité homònim barceloní 1923 La cerimònia de fundació tingué lloc el 13 de setembre al teatre Liceo Antoni Costa, del grup independentista Comité Llibertat, també fundat a l’Argentina, presidí l’acte Hi intervingueren Lino Pérez, de l’Irmandade Nazionalista Basca, el periodista argentí Santiago Nocetti i Josep M Xammar i Sala

Anomenat també Triple Aliança , fou obra d’Estat Català, d’Acció Catalana i de membres dels moviments basc i galleguista El 1934, en sorgir un conflicte entre el govern de Madrid i el País Basc, amb motiu d’unes eleccions municipals, una delegació de parlamentaris catalans presidida pel diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Josep Tomàs i Piera anà a Guernica, on fou ratificat el pacte La solidaritat catalanobasca es féu patent en la cooperació durant la Guerra Civil de 1936-39 en caure el País Basc, el seu govern s’installà a Barcelona 1937-39 El 1944, el pacte…

Potencià les Plataformas de Comissions Obreres d’Empreses del Vallès i les Plataformas Anticapitalistas de Barcelona El 1974 es convertí en Organización de Izquierda Comunista de España , en unir-se amb els Núcleos Obreros Comunistas bascos Publicacions Vallés Obrero , Izquierda Comunista , Vanguardia Comunista i Revolución