Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pol Bech Crosa
Golf
Golfista.
Participà en el programa Eagle de tecnificació i en el programa Albatros per a joves valors del golf En Campionats de Catalunya fou campió júnior 2003, campió amateur 2004, campió de dobles 2004 i campió de professionals 2007 Fou també campió d’Espanya de dobles masculí 2003 És professional des del 2005
Miquel Roger i Crosa

Miquel Roger i Crosa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor de sardanes.
Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…
,
Martí Roger i Crosa
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular
Joan Gelabert i Crosa
Educació
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Música
Mestre, poeta i gramàtic.
Autor de manuals de gramàtica com Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic 1931 i Els pronoms febles 1979, entre d’altres Destacà també com a poeta amb Poemes de vida senzilla 1977 i publicà poemes a la revista Proa de Palamós Instrumentista de violí, escriví algunes sardanes
,
bitúrige
Història
Individu d’un poble cèltic d’Aquitània.
Era dividit en dos grups quan tingué lloc la conquesta romana s I aC l’un establert entre el Loira i el Crosa, que tenia com a centre principal Avaricum , avui Bourges, i l’altre a la baixa Garona, la ciutat principal del qual era Burdigala , l’actual Bordeus
comtat de la Marca
Història
Territori de l’extrem nord de l’Aquitània i, dins aquesta, del Llemosí, limitant al nord amb el Berry, a l’est amb l’Alvèrnia, a l’oest amb el Poitou i el comtat d’Angulema i al sud amb el Llemosí pròpiament dit.
Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena