Resultats de la cerca

Actiu a València, treballà des del començament del 1400 amb Pere Nicolau, i a la seva mort en no aconseguir fer-se càrrec del seu taller, que passà a Jaume Mateu, nebot de Nicolau, hom suposa que n'obrí un de propi Amb els pintors esmentats forma part del principal grup de pintura valenciana internacional, d’arrel francoborgonyona, inspirada en les miniatures del duc de Berry i de la cort de Borgonya Collaborà amb Andreu Marçal de Sax, i amb Guerau Gener obrà la taula de Sant Climent i Santa Marta 1405-07, Museu de la Seu de València Durant molts d’anys se l’ha conegut per mestre dels Martí…

El 1275 els menestrals enderrocaren algunes cases de nobles després, sortiren sota el comandament de Miquel Peris per saquejar els llocs de moros El rei Jaume I, en saber-ho, es traslladà a València i restablí l’ordre Perseguit per les tropes reials, fugí a Castella Hom ha considerat l’alçament com un precedent remot de la revolta de les Germanies al s XVI

Actiu a València entre el 1404 i el 1436 Format en la línia internacional de Miquel Alcanyís, collaborà amb Andreu Marçal de Sax el 1404 Treballà un retaule de la Trinitat per a l’església de Gandia 1416 i es comprometé a pintar-ne un altre amb els set goigs de la Mare de Déu per a Maria Ferrandes 1417 El 1420 contractà un retaule de la vida de Crist per a Xèrica i, el 1419, el destinat a la capella de Sant Gregori de la seu de València, amb escenes de la vida del sant i les de sant Bernat d’Alzira Martiri de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes , del qual avui tan sols resta un…

Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…

El 1979 entrà a formar part de l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya, on exercí de responsable de les relacions institucionals i protocol 1981-87 i com a director d’organització 1988-99 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona fou director esportiu de ciclisme 1990-92, i en els Jocs d’Atenes 2004 i Londres 2012, cap d’equip de la selecció espanyola de ciclisme Fou també cap del Gabinet de Relacions Públiques i Comunicació de la Secretaria de l’Esport 1994-2000 i de l’Àrea de Relacions Externes de la UFEC, i director de ciclisme de RPM Racing 2006-17, on treballà principalment en l’…

Membre del Club Natació Barceloneta, com a nedador formà part de la selecció catalana que participà en els Campionats d’Espanya 1944 Com a waterpolista fou campió de Catalunya de primera categoria B 1947 El 1968 s’integrà en el cos tècnic del club i com a entrenador de waterpolo de categories inferiors, i en collaboració amb Joan Donato assolí diversos Campionats d’Espanya nou en categoria júnior 1978, 1979, 1980, 1983-86, 1988, 1990, quatre en categoria juvenil 1977, 1983, 1984, 1986 i dos en categoria infantil 1984, 1987 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1988 i…

El 1912 entrà en l’organització de la Volta Ciclista a Catalunya i fou president 1923-28 de la Unió Esportiva de Sants Treballà en els diaris La Nación i España Deportiva , i el 1927 entrà a collaborar en Mundo Deportivo A partir de l’any 1973, l’organització de la Volta a Catalunya batejà el cim més alt de cada edició amb el nom de sostre Francesc Maria Peris Al cap de poc es creà el Trofeu Francesc Maria Peris, de categoria juvenil

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic