Resultats de la cerca

Anomenat també Surroca de Dalt , en oposició al nucli de Surroca de Baix o Surroca d’Ogassa , situat uns 3 km al S, és centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca F fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors

Actuà com a defensa lateral esquerre al Futbol Club Barcelona 1920-26 Jugà 166 partits, i guanyà cinc Campionats de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925, 1926 i tres d’Espanya 1922, 1925, 1926 Amb la selecció catalana conquerí la Copa Príncep d’Astúries 1924 La temporada 1957-58 presidí la Gramenet

Situat uns 3 km al S de Sant Martí de Surroca, es formà a partir del 1855 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torralles, dins el terme de Sant Joan

El castell de Palau-surroca , la capella de Sant Llorenç del qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics Pertangué als Palau s XIII i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada passà el 1695, per venda, als Croses senyors de Calabuig i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat

Membre del Club Gimnàstic Vilanova, fou campió 1988 i tercer 1985, 1989, 1991 d’Espanya Participà en els Jocs Mediterranis 1987 i en tres Mundials

Amb la selecció catalana, obtingué la medalla d’argent 2007, 2009 i la de bronze 2006 en els Campionats d’Espanya d’aigua dolça Per clubs, guanyà una medalla d’or 2008 i una d’argent 2010 amb el Foment de la Pesca Esportiva d’Olot en els Campionats d’Espanya de clubs d’aigua dolça

Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del…

Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931