Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
trullo
Arquitectura
Construcció rústica, pròpia d’algunes localitats de la Pulla (Itàlia), de planta generalment circular i amb coberta feta de lloses horitzontals, disposades esglaonadament a mesura que pugen, talment que pren la forma d’una cúspide cònica.
Sovint hom adossa a l’habitacle central altres trulli petits, generalment de planta quadrada, que es comuniquen entre ells Deriven directament d’algunes construccions megalítiques típiques de la Mediterrània Són típics els trulli d’Alberobello, de Putignano i de Martina Franca
Mare de Déu de les Peces

Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost
Diego Martínez y Ponce de Urana
Arquitectura
Arquitecte.
Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa
Força de Marcèvol (Arboçols)
Art romànic
Fortificació forcia de Marcivol documentada per primer cop l’any 1243, que pot ser que correspongui al recinte de planta gairebé rectangular que s’adossà a la banda sud de l’església de Santa Maria de les Grades El seu angle SE és, però, corb Té, de nord a sud, una longitud d’uns 9 m i una amplada d’uns 6 m El gruix del mur, que es conserva en una alçada d’uns 5 m, és de 110 cm A la banda oriental s’obre una porta, elevada amb relació al nivell del terra exterior s’hi pot accedir per unes grades A part la porta, hi havia diverses espitlleres i alguna finestreta, sobretot a la zona corba del…
Sant Miquel de Vallicrosa (Cameles)
Art romànic
Situació Aspecte de l’entrada d’aquesta antiga església, alterada pel seu ús actual com a dependència agrícola ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada al llogaret de Vallicrosa, al nord de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 31,8” N - Long 2° 40’ 54,6” E Abans d’arribar a Cameles per la carretera D-58 hi ha un trencall en direcció oest que porta directament a Vallicrosa en poc més d’un quilòmetre Història El lloc de Vallicrosa, Vallis crosa , apareix documentat des de l’any 974 El llogaret fou un domini de la família dels Vallicrosa La primera notícia de l’església de Sant Miquel…
Sant Bertomiu de Belestar, abans Santa Magdalena
Situació Façana meridional de l’església que conserva l’antic portal d’arc de mig punt del segle XIII ECSA - A Roura L’església parroquial de Belestar es troba a l’E del castell de Belestar, a la muralla del qual s’adossa la seva façana oest Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 43′9″ N - Long 2° 36′30″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església en un primer moment no fou res més que la capella del castell de Belestar Belestar pertanyia a la parròquia de Sant Bertomiu de Jonqueròlas És esmentada per primera vegada el…
castell de Llordà

Aspecte del castell de Llordà
© CIC-Moià
Antiga fortificació situada dalt del serrat de Llordà, prop del poble homònim, dins el municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Pertanyia al comtat d’Urgell, i defensava el pas de la conca de Tremp al baix Segre pel coll de Comiols i a l’Alt Urgell pel port de Bóixols Tenia tres recintes de muralles a més de restes del nucli residencial al NE, es conserva una part del temple romànic de Sant Sadurní L’adquirí, el 1030, Arnau Mir de Tost, que el cedí al seu gendre, el comte Ramon IV de Pallars El castell no ha estat reformat ni ampliat després del segle XII La disposició dels tres recintes, la distribució de les edificacions, la perfecta adaptació al terreny escarpat, constitueixen un model immillorable de l’art de la…
Sant Eloi (Tàrrega)
Art romànic
L’ermita o santuari de Sant Eloi s’aixeca sobre un tossal 410 m d’altitud situat al nord-oest de la ciutat de Tàrrega Aquesta capella fou fundada per l’argenter targarí Simó Canet o Comet, per disposició testamentària, l’any 1249 Dependent de la parròquia de Santa Maria de Tàrrega, es determinà que un prevere en tingués cura, assignant-li uns censals provinents de Seana i Montperler, i una almoina anual de 200 sous El 1391, en la visita pastoral que hi féu el bisbe de Vic, es constata l’existència del benefici de Sant Eloi Pels elements arquitectònics que han arribat fins als nostres dies, la…
Sant Miquel del Corb (les Preses)
Art romànic
L’església de Sant Miquel del Corb es troba dins el veïnat d’idèntic nom, en els vessants septentrionals de la serra del Corb Una de les primeres referències instrumentals del lloc apareix l’any 957, en què Ricarda i el seu espòs Sal la feren donació al monestir de Sant Benet de Bages de l’alou de les Preses, i juntament amb ell, de “ …ipsos villares quem vocant Corbos… ” Deixant de banda aquesta notícia sobre l’indret, malauradament manquen en l’actualitat dades històriques documentals que permetin de resseguir el passat d’aquest temple, el qual sembla que havia estat antigament la primitiva…
Sant Vicenç d’Estagell
Art romànic
Situació Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 30” N - Long 2° 41’ 59,4” E Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117 Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 “ ecclesia Sancti Vicentii de Stagello ” Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina