Resultats de la cerca

S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus

És definit com la relació entre el nombre de neutrons reflectits i el nombre de neutrons incidents L’albedo varia amb la forma i les dimensions geomètriques del reflector si hom augmenta el gruix del reflector, l’albedo també augmenta i tendeix asimptòticament a 1

Té un diàmetre d’uns 1 440 km, una densitat d’1,1 g/cm 3 , un radi orbital d’uns 3 560 km, i un període orbital de 79,33 dies La característica més rellevant de Jàpet és l’elevada albedo 0,5 de la cara exterior al moviment orbital i la baixa albedo 0,04-0,05 de la cara interior a aquest El material de la cara més fosca podria provenir de l’interior de Jàpet

Inclou processos de fusió i de sublimació L’ablació depèn de la radiació solar modificada per l' albedo el glaç ennegrit per les morenes, d' albedo més feble, fon més la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió la temperatura i el moviment de l’aire el föhn és un agent d’ablació poderós la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del…

Com que ha de tenir les característiques d’un moderador , el reflector d’un reactor nuclear generalment no és altra cosa que una prolongació, en totes direccions, del seu moderador, i per a caracteritzar-lo hom empra el coeficient d'albedo

Els asteroides de tipus C representen el 75% dels asteroides coneguts, i són els cossos progenitors de les condrites carbonàcies

Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte

Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels…