Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot aspecte és una…
aspecte
Botànica
Conjunt de caràcters que presenta una planta o comunitat determinades corresponent a cada etapa de la seva vida al llarg de l’any.
En climes temperats i freds hom pot distingir principalment quatre aspectes vernal, estival, autumnal i hivernal, i, a més, un aspecte prevernal en països subtropicals amb secada estival
aspecte
Astronomia
Nom genèric de les diferents situacions dels planetes respecte a la Terra i al Sol ( conjunció
, elongació
, oposició
, en quadratura
).
aspecte
Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l’esperit.
aspecte cursiu
Gramàtica
Aspecte propi de l’acció que és presentada en el seu curs o desenvolupadament.
En llengües com el català, hom considera cursiu també l’aspecte de les perífrasis amb el gerundi, les quals, en tot cas, posen en relleu l’aspecte cursiu en el primer sentit o imperfectiu
aspecte flexional
Lingüística i sociolingüística
Aspecte verbal expressat mitjançant uns morfemes afegits al tema del verb (estudi-ava, estudi-à).
S'oposa a l’aspecte sintagmàtic
aspecte aorístic
Gramàtica
Aspecte verbal que presenta l’acció com a acomplerta en el passat, sense al·lusió especial al començament, ni a l’acabament, ni a la duració.
Hom l’empra també en el sentit d’aspecte puntual en el passat, i a vegades en el de terminatiu vaig menjar un mos, a diferència de estava menjant o em vaig posar a menjar
aspecte terminatiu
Gramàtica
aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense al·ludir ni al seu inici ni a la seva duració: Ens hi vam trobar.
aspecte duratiu
Gramàtica
Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.
L’inici o el final de l’acció significada pel verb pot ésser indicat per una expressió determinada estudiaré fins ben entrada la nit referència al punt de terminació de l’acció verbal fa moltes hores que estudio referència al punt inicial de l’acció verbal