Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
besnet | besneta
Fill o filla d’un net o d’una neta.
Velasco
Llinatge noble castellà de rics homes, originari de les muntanyes de Santander, que la tradició fa descendir del primer comte que hom coneix a Castella, Rodrigo (mort vers el 873), un besnet del qual fou potser Velasco Gómez, que devia viure l’any 905.
El primer a cognominar-se Velasco potser fou el seu rebesnet Nuño Fernández de Velasco , ric home el 1067, el qual fou avi cinquè de Fernando Sánchez de Velasco mort el 1278, senyor de la casa de Velasco i merino major de Castella El seu besnet, el ric home Pedro Fernández de Velasco mort l’any 1384, senyor de Briviesca, Medina de Pomar, Herrera de Pisuerga, Arraz i del solar de Velasco a Angostina, tingué tres fills Pedro Fernández de Velasco y de Sarmiento , que s’establí a la casa de la Rueda a Zurita i Pagazanes i formà la línia dels marquesos de Liédena títol creat el 1708 i…
comtat de Luna
Història
Títol senyorial concedit el 1348 a Lope de Luna, senyor de Luna i de Sogorb.
Passà successivament a la seva filla i hereva Maria, muller del rei Martí I de Catalunya-Aragó, al seu net el rei Martí I de Sicília i al seu besnet Frederic d’Aragó i de Sicília Havent revertit a la corona, la vila de Luna fou concedida com a senyoria al governador d’Aragó Joan López de Gurrea i López de Gurrea, i finalment, a la seva neta Maria López de Gurrea-Torrelles i de López Gurrea-Torrelles, dita La Rica Hembra , que fou muller de Joan d’Aragó i Jonquers, primer duc de Luna Llur besnet Francesc d’Aragó i de Borja rebé 1608, en compensació per la pèrdua del…
baronia de Vicari
Història
Jurisdicció feudal a Sicília concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnet Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408
comtat de Montenegro
Història
Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, a Aragó, dit des d’aleshores de Montenegro.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnet i quart titular Joan Despuig i Dameto
baronia de Perpinyà
Història
Títol concedit el 1800 al cavaller de Cervera Francesc de Nuix i de Perpinyà (mort vers el 1804), castlà d’Ivorra i de Pujalt, senyor de Calonge de Segarra i de Ferran.
El darrer i quart titular fou el seu besnet Antoni de Nuix i d’Espona , autor de treballs genealògics i històrics relatius a Cervera
ducat d’Abrantes
Història
Títol concedit al noble portuguès Afonso de Lancaster e de Lancaster (mort el 1654), primer marquès de Porto Seguro i de Sardoal, justícia major de Portugal i capità general de les galeres reials, per Felip IV, l’any 1642, per compensar-lo del que havia perdut a Portugal en defensa seva.
Era besnet del rei Joan II de Portugal El títol passà després als Carvajal, comtes de La Quinta de la Enjarada, i darrerament als Zuleta, comtes de Belalcázar
comtat de Figuerola
Història
Títol concedit el 1718 per l’emperador Carles VI al general Josep de Figuerola i Argullol, gendre de Ramon de Vilana-Perlas i Camarasa.
En fou segon titular, des del 1884, el seu besnet Manuel de Figuerola i Agustí mort el 1891, mariscal de camp 1869 El títol continua en la mateixa família
marquesat de Torrecuso
Història
Títol concedit al regne de Nàpols a Carlo Caracciolo, duc de San Giorgio, a qui el 1642 fou concedida la grandesa d’Espanya per tres vides.
El seu besnet i quart marquès, Nicola Caracciolo, obtingué l’annexió perpètua de la dita grandesa el 1702 i es casà amb Laura de Castellví, filla del marquès de Villatorcas
Antoni de Gimbernat i Ballvé
Teatre
Actor.
Besnet del cirurgià Antoni de Gimbernat Estrenà a Barcelona obres de JM de Sagarra, com Les llàgrimes d’Angelina 1928, La filla del Carmesí 1929, L’Hostal de la Glòria 1931, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina