Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
bràctea
Anatomia vegetal
Òrgan foliaci d’estructura més simple que la de les fulles normals, i de forma, mida, coloració, etc, diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la, que és situat vora les flors: aquestes, sovint, neixen a l’axil·la de les bràctees ( bràctees mares
o floríferes
).
En certs casos prenen aspectes vistosos i substitueixen els pètals en la funció atractiva d’insectes plomall del romaní, bràctees vermelles de la buguenvíllia, espata del lliri d’aigua, etc
capítol
Botànica
Inflorescència d’eix molt curt i eixamplat que constitueix un receptacle on s’insereixen les flors, sèssils i a vegades acompanyades de bràctees dites palletes
.
Al voltant del capítol hi ha un involucre de bràctees És característic de les compostes
espícula
Botànica
Inflorescència elemental i típica de les gramínies.
Consta d’unes quantes flors hermafrodites, cadascuna sovint amb dues bràctees, anomenades a vegades glumelles , una d’inferior o lemma i una de superior o pàlea, situades dísticament sobre un eix prim, o raquilla, que a la base normalment duu dues bràctees, anomenades glumes Les espícules es reuneixen en inflorescències compostes
ebracteat | ebracteada
buguenvíl·lia
buguenvíl·lia en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les nictaginàcies, generalment enfiladisses, de fulles sempre verdes, ovades, de tija espinosa i de flors petites.
Les flors, llargament tubuloses, groguenques, agrupades de tres en tres i envoltades per tres grans bràctees petaloides, generalment purpúries i més rarament vermelles o roses, donen a la planta, que en resta densament coberta durant la floració, l’aspecte característic i la seva gran valor decorativa Les buguenvíllies procedeixen del Brasil, i són conreades sovint als jardins del litoral mediterrani, on arriben a constituir un element característic del paisatge Les dues espècies més conreades són Bglabra , de fulles i tiges glabres, de 4 a 5 m d’alçada, i Bspectabilis , de…
hipsofil·le
Botànica
Òrgan foliaci situat entre els nomofil·les i els antofil·les.
Els hipsofilles comprenen les bràctees i les bractèoles
Les nictaginàcies
Entre les cariofíllides sovintegen les plantes de fulles oposades i flors actinomorfes i pentàmeres Moltes, com ara la flor de nit Mirabilis jalapa , duen un sol verticil periàntic, d’aparença petaloide, bé que protegit a la seva base per unes bràctees extraflorals en forma de calze Es tracta d’una planta que procedeix de zones tropicals, àrea de màxima concentració de la subclasse, i que ha esdevingut molt popular a casa nostra com a planta d’ornament per la seva facilitat de cultiu La pollinitzen papallones nocturnes, atretes per la intensa fragància que desprenen les flors a la nit, quan…
bractèola
Anatomia vegetal
Fulla, generalment petita, que neix a la base del pedicel floral.
Aquest mot és emprat sobretot quan hi ha també bràctees situades en el peduncle de la inflorescència
cosconilla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija glabra que no ultrapassa els 40 cm, amb les fulles basals pinnatífides i les caulinars lanceolades, amplexicaules, enteres o dentades.
Els capítols, grocs i llargament pedunculats, presenten un involucre de bràctees escarioses Creix a la regió mediterrània
espata
Botànica
Òrgan bracteal que envolta l’espàdix.
Sovint és grossa i vistosa, blanca o discolor, i pot ésser constituïda per una o dues bràctees