Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
atles celeste
Astronomia
Col·lecció de mapes celestes que ordena des dels pocs centenars d’estels més brillants, visibles a ull nu, fins als milions d’estels, conglomerats i nebuloses, visibles només amb grans telescopis.
La magnitud i el tipus espectral dels estels hi són indicats per mitjà de símbols
celeste
Música
Dit del registre de l’orgue que produeix en l’oient una impressió de misteri i de suavitat.
celeste
Música
Dit del pedal esquerre del piano de cua que desplaça la maquinària a fi que cada martell percudeixi, amb l’objectiu de suavitzar el so, una corda menys.
En els pianos verticals actua acostant la maquinària a les cordes Antigament s’anomenava pedal una corda
planisferi celeste
Planisferi celeste austral
© fototeca.cat
Astronomia
Representació dels hemisferis celestes sobre un pla, la qual és feta normalment mitjançant una projecció polar (il·lustració: pàg 116 i 117).
Planisferi celeste boreal © fototecacat
hemisferi celeste
Astronomia
Hemisferi de l’esfera celeste.
Els hemisferis definits de l’equador celeste, són l' hemisferi boreal i l' hemisferi austral els definits pel pla parallel al de l’horitzó són l' hemisferi superior i l' hemisferi inferior i els definits per un pla meridià són l' hemisferi oriental , o ascendent , i l' hemisferi occidental , o descendent
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps
esfera celeste
L’esfera celeste representada des del lloc on és situat l’observador
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc).
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana…