Resultats de la cerca

Hom l’anomena també dreta moderada

Un centenar de dirigents del catalanisme no independentista de centredreta es reuneix al monestir de Poblet per plantejar noves vies per superar el conflicte actual entre Catalunya i Espanya Entre altres, hi prenen part militants destacats del PdeCAT com Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano Aquesta trobada ve precedida 18 de setembre per una altra en què es reuneix un grup de tendència similar que agrupa exmilitants de CDC o del PDeCAT que han format organitzacions com la Lliga Democràtica, Lliures o Convergents, amb noms com l’exconseller Germà Gordó o l’exdiputat al…

El Partit Popular Europeu PPE desbanca els socialdemòcrates PSE com a grup majoritari al Parlament Europeu El PPE assoleix 210 escons, per davant del PSE 185, els liberals 48 i els Verds 38 A més del descens general dels partits socialistes que governen a la majoria d’estats de la UE, la nota més rellevant és l’alta abstenció, superior al 50%, amb taxes de participació molt baixes a la Gran Bretanya 24% i als Països Baixos 30% A Bèlgica, l’escàndol de les dioxines enfonsa la coalició de govern de Jean-Luc Dehaene, de la qual cosa es beneficien els liberals i els Verds tant en les eleccions…

Orígens i evolució interna Té l’origen en la candidatura de centredreta formada l’abril del 2002, al voltant del Rassemblement pour la République  RPR, en ocasió de les eleccions presidencials del maig, i per aquest motiu rebé primer el nom d’Union pour la Majorité Présidentielle UMP El seu candidat,  Jacques Chirac , guanyà els comicis, i en les legislatives del juny es mantingué la candidatura de l’UMP, que fou també la que obtingué més diputats El novembre del 2002 es constituí com a partit amb el nom d’Union pour un Mouvement Populaire, amb la mateixa sigla La…

Tingué com a precedent la Unió Nacional Radical, creada abans del cop d’estat del 1967 per Konstandinos Karamanlís Amb la restauració de la democràcia 1974, el partit fou refundat amb el nom actual i amb Karamanlís com a líder Des de l’entrada de Grècia a la Unió Europea 1981, Nova Democràcia forma part del Partit Popular Europeu És també membre de la Internacional Democratacristiana Guanyà les eleccions dels anys 1974 i 1977, i perdé el govern davant el seu gran rival, el  PASOK el 1981 Durant aquests anys en el poder el govern dugué a terme les negociacions per a l’ingrés de Grècia a la…

Sorgí de la coalició electoral integrada pel Partit Reformista i, sobretot, per  Liberals d’Andorra  per a concórrer a les eleccions al Consell General de l’abril del 2011, en les quals s’imposà a totes les parròquies, obtenint 20 dels 28 escons del Consell General Aquesta victòria possibilità l’elecció del seu cap de llista, Antoni Martí , com a cap de Govern d’Andorra Al setembre es convertí en partit polític En les eleccions del 2015 tornà a ser la força més votada 15 consellers, i Martí confirmat en el càrrec Després de les eleccions de l’abril del 2019 continuà com a força més votada tot…

Pretesa alternativa de centredreta a UCD, fou absorbida per AP

És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló,…

Fundada el 1961 amb el nom d’Unió Mundial Democratacristiana, el seu ideari se situa al centredreta i es basa en valors de l’humanisme cristià La seu és a Brusselles Té dues grans branques el Partit Popular Europeu i ldOrganització Democratacristiana d’Amèrica ODCA

Sota la presidència d’Óscar Alzaga, pactà tot seguit una coalició amb Alianza Popular , però la lluita amb aquesta per a dominar el centredreta en provocà el trencament el 1986 El 1988 passà a denominar-se Democracia Cristiana i el 1989 fou absorbit pel Partido Popular