Resultats de la cerca

Es formà a Nàpols amb L Leo i F Durante En aquesta ciutat estrenà òperes com La Beatrice 1740 i L’amore ingegnoso 1745 Els anys 1746 i 1747 residí a Palermo, on compongué la primera opera seria , Artaserse L’any següent fou mestre de capella a l' Ospedale degli Incurabili de Venècia, on compongué diversos motets i l’oratori Christus a morte quaesitus et in Calvario inventus per a l’esmentada institució L’òpera Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno , amb llibret de Goldoni i estrenada a Venècia el 1748, fou un punt d’inflexió important per a Ciampi, ja que es representà en altres…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’òpera…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del Banc…

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

El ministre d’Economia, Carlo Azeglio Ciampi, és elegit president de la República italiana en una sessió parlamentària en què participen 1010 electors 324 senadors, 628 diputats i 58 diputats regionals Ahir el primer ministre, Massimo D’Alema, i el líder de l’oposició, Silvio Berlusconi, van pactar el nomenament de Ciampi, que és elegit amb 707 vots, entre els quals no hi ha els de la Lliga Nord, Refundació Comunista, ni els de 180 parlamentaris dels grups de D’Alema i Berlusconi Ciampi, el desè president de la República italiana, pren possessió del…

El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”

El president italià, Carlo Azeglio Ciampi, i el secretari de la Santa Seu, el cardenal Sodano, inauguren a Assís la restauració de la basílica de Sant Francesc, que va ser parcialment destruïda per un terratrèmol al setembre del 1997 Bona part del temple ha estat tancat des d’aleshores per a restaurar les pintures al fresc de Cimabue i de Giotto di Bondone, que només parcialment han pogut ser retornades al seu emplaçament original

El 1935 debutà en el cinema amb Königswaler ‘Vals real’ de H Maisch i un any després formava part del Metropoltheater de Berlín Del 1941 al 1953 fou membre del prestigiós Burgtheater de Viena, i parallelament desenvolupà una prolífica activitat cinematogràfica, especialment notable a partir de la Segona Guerra Mundial Des Teufels General ‘El general diable’,1955 de H Kaütner, Les héros sont fatigués 1955 d’Y Ciampi, Michel Strogoff 1956 de R Vadim, Les espions 1957 d’HG Clouzot, Me and the Colonel 1958 de P Cleuville i Lord Jim 1965 de R Brooks, entre molts d’altres

Nascut en una família de tradició musical, la seva formació fou encomanada a Blanche Bascourret de Gueraldi Entre el 1944 i el 1952 estudià a l’École Normale de Musique de París, i aquest darrer any ingressà al Conservatori, on estudià amb Marcel Ciampi, i posteriorment es perfeccionà amb Wilhelm Kempff Ha abordat grans cicles, com el dels últims concerts de WA Mozart, que tocà l’any 1964, les trenta-dues sonates de L van Beethoven, interpretades el 1969, i la integral de les sonates de GF Händel, del 1973 Formà duet de piano amb la seva esposa, Tania, i també actuà amb Paul…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de…